Tot s’ha acabat

El cel plora, la pluja cau,
cauen ànimes que han pecat.
Densa boira ho cobreix tot
i la Lluna se’n riu distant.

L’últim ocell ja ens ha deixat
i ara només queda el record.
Tot s’ha acabat, ja tot és fosc.
Mires amunt i no veus res.

Homes grisos sense cap
veuen obres que se’n van.
De la Terra surt un braç.
Les tenebres són aquí.

L’últim ocell ja ens ha deixat
i ara només queda el record.
Tot s’ha acabat, ja tot és fosc.
Mires amunt i no veus res.

Els carrers són plens de fang.
Les flors, mortes, han marcit.
Els estels no brillen ja.
I les cases ja no hi són.

Pluja negra que ens desfà.
Aigua bruta que ens panseix.
Nens que ploren, ignorants.
Rius que suren en el caos.

Cada dia tens malsons.
La vida no té sentit.
Gotes buides sense rumb.
Caminants sense camí.

Les pedres tenen poder.
La Natura s’ha enfadat.
Foc etern que ens consumeix.
El dol regna...

L’últim ocell ja ens ha deixat
i ara només queda el record.
Tot s’ha acabat, ja tot és fosc.
Mires amunt i no veus res.


(novembre 2001)