Tot s’ha acabat

Un relat de: Marky
El cel plora, la pluja cau,
cauen ànimes que han pecat.
Densa boira ho cobreix tot
i la Lluna se’n riu distant.

L’últim ocell ja ens ha deixat
i ara només queda el record.
Tot s’ha acabat, ja tot és fosc.
Mires amunt i no veus res.

Homes grisos sense cap
veuen obres que se’n van.
De la Terra surt un braç.
Les tenebres són aquí.

L’últim ocell ja ens ha deixat
i ara només queda el record.
Tot s’ha acabat, ja tot és fosc.
Mires amunt i no veus res.

Els carrers són plens de fang.
Les flors, mortes, han marcit.
Els estels no brillen ja.
I les cases ja no hi són.

Pluja negra que ens desfà.
Aigua bruta que ens panseix.
Nens que ploren, ignorants.
Rius que suren en el caos.

Cada dia tens malsons.
La vida no té sentit.
Gotes buides sense rumb.
Caminants sense camí.

Les pedres tenen poder.
La Natura s’ha enfadat.
Foc etern que ens consumeix.
El dol regna...

L’últim ocell ja ens ha deixat
i ara només queda el record.
Tot s’ha acabat, ja tot és fosc.
Mires amunt i no veus res.


(novembre 2001)

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Montseblanc | 03-02-2017

    Construeixes unes imatges molt potents. Desesperació, derrota, fred, por... no sé... sembla la fi del món; potser no del món de tothom, però sí del món d'algú...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marky

Marky

17 Relats

22 Comentaris

6283 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Bones a tothom. Soc músic i molts dels meus poemes estan pensats per ser lletres de cançons, per això sovint es repeteixen frases. Ves per on, ara m'ha picat per començar a publicar alguns poemes i relats. Salut.