Pedres

Un relat de: Marky
Pedra grisa dins del cap
surt i ves-te’n a jugar!
Què no ho veus que em fas patir?
És hora d’anar a dormir.

El passat es va esvaint,
cada dia més llunyà.
Ja no queda res igual,
aquells records em fan mal.

Però no és pas un mal real
sinó ràbia incontrolada.
Jo no puc tornar al passat
i el present em pesa massa.

Roca grisa dins del cap,
que no t’has cansat de mi?
Vull que marxis per un temps.
Vull sentir la realitat!

Atrapat dins el meu cos
respirar se’m fa difícil,
i pensar, encara pitjor
amb les pedres que em torturen.

Pedres grises sense sentiments,
assedegades de bogeria.
Núvols negres a punt d’explotar.
Aigua bruta que no vol marxar.

Pedra grisa dins del cap,
ja no puc aguantar més.
O te’n vas o marxo jo,
i llavors els dos morirem.


(maig 2002)

Comentaris

  • bruixot![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 20-11-2016 | Valoració: 10




    Gairebé m'hipnotitzés amb aquesta oració poètica i fetillera alhora. D'on treus tot aquesta inspiració? jo coneixia un home, que ja és mort, que m'explicava que havia conegut un capellà que guardava un llibre gros i d'estampat dur on es recolli tot un seguit de oracions estranyes que feien ploure o provocar pedregades.Es veu que aquest capellà per a que així s'esdevinguessin, pujava dalt d'un turó on encenia un foc. No seràs pas tu un d'aquests?

l´Autor

Foto de perfil de Marky

Marky

17 Relats

22 Comentaris

8144 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Bones a tothom. Soc músic i molts dels meus poemes estan pensats per ser lletres de cançons, per això sovint es repeteixen frases. Ves per on, ara m'ha picat per començar a publicar alguns poemes i relats. Salut.