La importància de no ser res i alhora ser.

Jo no es que busqui ser important,
Ni destacar per sobre del demés
Ja no busco paraules tendres i dolces
Ja no busco una empenta
Busco tant i alhora tan poc.
Tan sols desitjo creure em mi.
Creure que sóc capaç.
No vull una escala assegurada cap el cel.
Ni una cadira en una sala plena de gent important.
No demano ni diners ni fortuna, ni elevacions.
No em vull trobar emergida dins un món ple d'ignorància,
ni molt menys ser ignorant!!
No vull ser un somni, una odissea.
Vull ser realitat.
Vull que cada dia, neixi l'esperança i que cada nit la faig créixer més.
No és que vulgui estar sempre el teu costat,
Tan sols ara et necessito aquí, algu inexplicable.
Un sospir tendre i graciós, però alhora confortant.
Sento la teva veu lluny, però alhora tan dolça, em mires, ho veig
Però estem a quilòmetres lluny. Mai podràs estar amb mi.
No busco les estrelles, no em conformo amb la lluna.
Ja no vull somriures ni llàgrimes.
Obres la boca ja no saps que dir, tan sols digués…
Res és blanc ni negra, la meva raó juga una partida d'escacs.
Sento que perd, però contra que juga?¿
No vull un camí, ni un destí.
Potser simplement una maleta sense res a dins.
No vull carregar amb res, ni que res es carregui amb mi.
No vull temps, no vull lligams.
Sento passes, corro, però a on?
Què busco?, què vull?, què faig?, què espero?
Tenies raó sóc una criatura, no sé res i alhora sé el que vull!!