TORRES DE GUAITA I BADA A CASTELLDEFELS, LA DE CAN GOMAR, O DEL CASAL DE CULTURA.

Havíem triat el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, un dia ‘complicat’ per la nostra visita a Castelldefels, just quan es convertia en final d’etapa de la VUELTA CICILISTA AL REINO DE ESPAÑA, això ens complicava el recorregut, i podíem veure escassament la meitat del Patrimoni Històric que teníem previst.

Retratava la Torre i la Masia orientada a llevant , es compon de planta baixa i pis i originàriament posseïa dues tramades. Un pont cobert i suportat dalt d’un arc carpanell la connecta amb una torre cilíndrica coronada per un matacà continu.



Al fons de la imatge se’ns fa visible el Castell que dona nom al poble; en relació al topònim de Castelldefels, hi ha una controvèrsia evident, els àrabs és consideraven - i és consideren – ‘fidels’, i la resta del món son infidels, així el sentit ‘Castell dels fidels’ faria referència als sarraïns, i no als cristians que reconquereixen les terres.

Les portes i finestres de la masia i la torre tenen llindes, brancals, dovelles o escopidors de pedra de marès vermella.

A la planta baixa de la masia hi ha uns arcs de pedra de marès que componen el vestíbul de la casa.

En adequar-la com a Casal de Cultura, s’enderrocà una magnífica escala de pedra que comunicava les dues plantes, essent, si més no, força discutibles els criteris de la intervenció realitzada.

Sota la masia hi ha un hipogeu i davant, a terra, una inscripció en una pedra que diu: “Montserrat Esteu (o Mateu) 1699”

Contra el criteri simplista d’alguns veïns de Castelldefels que veien com creixia un 21795,50% des dels 289 veïns de l’any 1900, als 62.989 habitants en que es tancava l’any 2012, el poble té – encara – altres elements d’interès , a banda del sol, el mar, i el clàssic ‘alcohol barat’ del REINO DE ESPAÑA.