Cercador
TORRE VALENTINA. SANT ANTONI DE CALONGE.
Un relat de: Antonio Mora VergésPere Caner i Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982), fa una descripció molt acurada i rigorosa de la dita Torre Valentina, de Sant Antoni de Calonge, en el seu excel•lent treball ‘ Torres de Vigilància a Calonge’.
És sota mateix del Puig d'en Cama, en la part planera i llinda amb la platja; les ones rompen a uns vint-i-cinc metres en l'actualitat, degut a l'avançada del mar. A darrera hi ha el penyal de la muntanya quasi tocant-la. Està assentada sobre la roca, una part de la qual li serveix de contrafort. És de planta cilíndrica i està construïda amb pedra trencada del país, algun tros de rajol i bocins de teules, principalment en les juntures de les pedres.
Està composta de tres pisos, separats per voltes de pedra, i terrat. La corsera és desfeta i sols es conserven les carteles de pedra de granet de la contrada. No té merlets. La part de tramuntana és orfe de finestres i espitlleres. A llevant s'hi nota una finestra rectangular emmarcada amb pedra de granet, a sota de la qual hi ha una espitllera d'arma de foc i al cim una altra; ací estava enganxada amb la casa de pagès setcentista, però sense comunicació interior. A migdia hi té una finestra moderna, a sobre de la qual també hi ha una espitllera d'arma de foc i dues altres finestres petites emmarcades igualment amb pedra del país.
Finalment a ponent, de cara a la muntanya, es troba la finestra més gran, a tres metres del sòl, que devia ésser la d'entrada i que es comunicava amb una escala de fusta fàcil de posar i de treure, també amb espitllera al cim, i ja al nivell de la corsera, una altra.
L'última és dalt del terrat, de cara al sud. Totes les espitlleres són adaptades a les armes de foc, detall que la cataloga com a torre de les acaballes del segle XV o a principis del XVI.
Els diferents pisos i terrat es comuniquen mitjançant trapes i aquestes amb escales de fusta, que es podien treure ràpidament segons les necessitats dels defensors.
Algú ens podria explicar el perquè d’aquesta denominació ?.
Abans les coses es feien de forma raonada – i raonable -.
Les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
És sota mateix del Puig d'en Cama, en la part planera i llinda amb la platja; les ones rompen a uns vint-i-cinc metres en l'actualitat, degut a l'avançada del mar. A darrera hi ha el penyal de la muntanya quasi tocant-la. Està assentada sobre la roca, una part de la qual li serveix de contrafort. És de planta cilíndrica i està construïda amb pedra trencada del país, algun tros de rajol i bocins de teules, principalment en les juntures de les pedres.
Està composta de tres pisos, separats per voltes de pedra, i terrat. La corsera és desfeta i sols es conserven les carteles de pedra de granet de la contrada. No té merlets. La part de tramuntana és orfe de finestres i espitlleres. A llevant s'hi nota una finestra rectangular emmarcada amb pedra de granet, a sota de la qual hi ha una espitllera d'arma de foc i al cim una altra; ací estava enganxada amb la casa de pagès setcentista, però sense comunicació interior. A migdia hi té una finestra moderna, a sobre de la qual també hi ha una espitllera d'arma de foc i dues altres finestres petites emmarcades igualment amb pedra del país.
Finalment a ponent, de cara a la muntanya, es troba la finestra més gran, a tres metres del sòl, que devia ésser la d'entrada i que es comunicava amb una escala de fusta fàcil de posar i de treure, també amb espitllera al cim, i ja al nivell de la corsera, una altra.
L'última és dalt del terrat, de cara al sud. Totes les espitlleres són adaptades a les armes de foc, detall que la cataloga com a torre de les acaballes del segle XV o a principis del XVI.
Els diferents pisos i terrat es comuniquen mitjançant trapes i aquestes amb escales de fusta, que es podien treure ràpidament segons les necessitats dels defensors.
Algú ens podria explicar el perquè d’aquesta denominació ?.
Abans les coses es feien de forma raonada – i raonable -.
Les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.