Cercador
TORRE DE LA VALL. TAVERTET. OSONA
Un relat de: Antonio Mora VergésLa Carmen Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez, ens expliquen que com molts de nosaltres s’han quedat ‘enganxats’ en la teranyina invisible que s’estén per a aquest penyal aturonat damunt del riu Ter que és Tavertet.
Quan al topònim, en algunes fonts Tabertet, seguim aquí a l’Antoni Jaquemot ; és possible que el nom de ‘taber’ o ‘tàvaro’ vulgui dir “illa” o “lloc separat”. En la llengua basca – darrer vestigi de la parla dels ibers – ‘tai-bereiz’ vol dir “final de territori separat”
En aquesta ocasió es meravellaven en la contemplació de l’anomenada Torre de la Vall, mostra del gòtic dels segles XIII-XIV , en la que està perfectament integrada una masia del segle XVII; ambdós edificis han estat curosament restaurats, i respectant els detalls històrics, son avui un allotjament rural de qualitat, format per 5 habitacions, 3 banys, un lavabo, un menjador, una biblioteca, sala de jocs, una cuina, un balcó, i en la part exterior 3 hectàrees de jardí, prats i boscos ..
El lloc està documentat des de 1342, i la torre és l’única resta de la que va ser fortalesa, vinculada al castell de Rupit que pertanyia als vescomtes d'Osona-Cardona. Al segle XII , els castlans es cognomenaven Tavertet.
Al segle XV la fortalesa passa a poder dels Malla, que en mantindran el senyoriu fins a principis del segle XVI.
La casa dels Malla, estava situada a principis del segle XIV, prop de l'església de Santa Maria del Mar, al final de l’anomena’t passeig del Born , en el costat dret, a escassos metres del Rech Comtal . La casa, com el barri de la Ribera en la qual es trobava situada, va patir remodelacions i avui no en queda cap vestigi.
Els Malla, cediren el seu domini al baró de Savassona, i per matrimoni els succeïren els Vilanova, els Prat, els Vila, fins als Llupià i als Ferrer, que obtingueren (1784) que la Baronia fos reconeguda com a títol del regne.
El Palau Savassona , actual seu de l’Ateneu Barcelonès, el va construir l'any 1796 , Josep Francesc Ferrer de Llupià Brossa, Baró de Savassona.
Quan al topònim, en algunes fonts Tabertet, seguim aquí a l’Antoni Jaquemot ; és possible que el nom de ‘taber’ o ‘tàvaro’ vulgui dir “illa” o “lloc separat”. En la llengua basca – darrer vestigi de la parla dels ibers – ‘tai-bereiz’ vol dir “final de territori separat”
En aquesta ocasió es meravellaven en la contemplació de l’anomenada Torre de la Vall, mostra del gòtic dels segles XIII-XIV , en la que està perfectament integrada una masia del segle XVII; ambdós edificis han estat curosament restaurats, i respectant els detalls històrics, son avui un allotjament rural de qualitat, format per 5 habitacions, 3 banys, un lavabo, un menjador, una biblioteca, sala de jocs, una cuina, un balcó, i en la part exterior 3 hectàrees de jardí, prats i boscos ..
El lloc està documentat des de 1342, i la torre és l’única resta de la que va ser fortalesa, vinculada al castell de Rupit que pertanyia als vescomtes d'Osona-Cardona. Al segle XII , els castlans es cognomenaven Tavertet.
Al segle XV la fortalesa passa a poder dels Malla, que en mantindran el senyoriu fins a principis del segle XVI.
La casa dels Malla, estava situada a principis del segle XIV, prop de l'església de Santa Maria del Mar, al final de l’anomena’t passeig del Born , en el costat dret, a escassos metres del Rech Comtal . La casa, com el barri de la Ribera en la qual es trobava situada, va patir remodelacions i avui no en queda cap vestigi.
Els Malla, cediren el seu domini al baró de Savassona, i per matrimoni els succeïren els Vilanova, els Prat, els Vila, fins als Llupià i als Ferrer, que obtingueren (1784) que la Baronia fos reconeguda com a títol del regne.
El Palau Savassona , actual seu de l’Ateneu Barcelonès, el va construir l'any 1796 , Josep Francesc Ferrer de Llupià Brossa, Baró de Savassona.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.