Cercador
TORNABOUS, TESTIMONI DEL MÓN IBER. LLEIDA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl jaciment de Molí d'Espígol és un dels assentaments ibèrics més importants pel que fa a la reconstrucció de la història i la cultura de la ètnia dels Ilergets. La informació que ha proporcionat el seu estudi constitueix (juntament amb la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca) una de les fonts bàsiques a partir de la qual aprofundir sobre aquest poble. És un dels jaciments més extensament investigats i la superfície excavada i visitable manifesta una trama urbana de gran complexitat.
La recerca desenvolupada al jaciment s’inicià el segle passat de la mà de Mossen Antoni Llorens i Soler del Museu Diocesà de Solsona, que hi va realitzar excavacions entre el 1970 i el 1972. A partir de mitjan anys 70 i fins al 1986, fou l’equip del Prof. Joan Maluquer de Motes i Nicolau (Barcelona, 1915 - Artesa de Segre, Lérida, 1988) de la Universitat de Barcelona que hi desenvolupà una intensa activitat i que posà al descobert bona part de les restes visibles avui dia. Del 1987 al 1994, el Dr. M. Cura, per delegació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya coordinà els treballs al jaciment, fins que el 2000 aquest passà a ser gestionat directament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
El 10 de febrer de 2009, el jaciment va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica.
El Molí d’Espígol forma part de la Ruta dels Ibers
La recerca desenvolupada al jaciment s’inicià el segle passat de la mà de Mossen Antoni Llorens i Soler del Museu Diocesà de Solsona, que hi va realitzar excavacions entre el 1970 i el 1972. A partir de mitjan anys 70 i fins al 1986, fou l’equip del Prof. Joan Maluquer de Motes i Nicolau (Barcelona, 1915 - Artesa de Segre, Lérida, 1988) de la Universitat de Barcelona que hi desenvolupà una intensa activitat i que posà al descobert bona part de les restes visibles avui dia. Del 1987 al 1994, el Dr. M. Cura, per delegació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya coordinà els treballs al jaciment, fins que el 2000 aquest passà a ser gestionat directament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.
El 10 de febrer de 2009, el jaciment va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica.
El Molí d’Espígol forma part de la Ruta dels Ibers
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.