TORNABOUS, TESTIMONI DEL MÓN IBER. LLEIDA. CATALUNYA

El jaciment de Molí d'Espígol és un dels assentaments ibèrics més importants pel que fa a la reconstrucció de la història i la cultura de la ètnia dels Ilergets. La informació que ha proporcionat el seu estudi constitueix (juntament amb la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca) una de les fonts bàsiques a partir de la qual aprofundir sobre aquest poble. És un dels jaciments més extensament investigats i la superfície excavada i visitable manifesta una trama urbana de gran complexitat.



La recerca desenvolupada al jaciment s’inicià el segle passat de la mà de Mossen Antoni Llorens i Soler del Museu Diocesà de Solsona, que hi va realitzar excavacions entre el 1970 i el 1972. A partir de mitjan anys 70 i fins al 1986, fou l’equip del Prof. Joan Maluquer de Motes i Nicolau (Barcelona, 1915 - Artesa de Segre, Lérida, 1988) de la Universitat de Barcelona que hi desenvolupà una intensa activitat i que posà al descobert bona part de les restes visibles avui dia. Del 1987 al 1994, el Dr. M. Cura, per delegació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya coordinà els treballs al jaciment, fins que el 2000 aquest passà a ser gestionat directament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.

El 10 de febrer de 2009, el jaciment va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de zona arqueològica.

El Molí d’Espígol forma part de la Ruta dels Ibers