TMB

Un relat de: Charlie
Estimat viatger,
Enllaça’t a mi. No et passis de parada.
Perquè malgrat la rutina d’entrar i sortir, en aquesta estació no cal que busquis un altre transbordament.
Perquè seré capaç de veure’t entre tanta gent, d’aturar-me en els teus ulls, no com aquells que fingeixen no mirar-se entre una munió de gent en hora punta.
Perquè prometo omplir-te els dies amb la mateixa llum que veus quan surts al carrer després de pujar les escales.
Perquè estaré esperan-te quan surtis del túnel, recelós que no passi la foscor.
Perquè em trobaràs, sense horaris, amb seient reservat.
Perquè sé on sóc i on vull anar.

Connecta’t amb mi. Valida el bitllet.
La tarifa és senzilla, només vull correspondència. I amb plànol o sense, vull moure’m amb tu.
I tot i que sembli difícil equivocar-se en aquesta gran xarxa, serem capaços de compartir el verd del prat, el groc del sol, el blau del mar, el vermell dels llavis i el lila del raïm fermentat en una copa.
En aquesta fina línia, on tot canvia, jo estaré aquí. I si ve el revisor li diré el mateix que t’estic dient a tu; l’únic que vull en aquest trajecte és que tu siguis el meu passatger.
Vols viatjar amb mi?

Firmat: TMB .Tornaré a Mirar la Bellesa. Perquè malgrat els revolts, el recorregut, sempre val la pena.

Comentaris

  • Sí, la tornaré a mirar...[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Jo visc en un poble a uns vint quilòmetres de Barcelona. Recordo quan era petita i anàvem a la capital, la por que em feia viatjar al metro i també l’angoixa que em provocava tota aquella gent que aconseguien no mirar-se als ulls, miraven al buit… Jo ho intentava, però no em sortia, la meva mirada es penjava d’un abric de color groc, de les sandàlies vermelles d’una noia, fins i tot de l’adhesiu que deia “nuclear? no gràcies”. I acabava mirant algú als ulls i em posava vermella... I ara que ja soc gran (sniff), em sembla que em surt, posar aire de que res em pot tocar i res m’importa, encara que per aconseguir-ho haig de mirar al terra...
    El que proposa el teu relat/viatge és com tornar a ser nen, a sentir curiositat, a “veure” de veritat els colors, a il•lusionar-se i a gaudir de les més petites coses, com un viatge en el metro...
    Gràcies!

  • Viatjar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Caram, et felicito pel to poètic d'aquest relat! Viatjar en metro és tot una aventura si es tenen els ulls oberts i aquest escrit n'és una bona prova. Bellesa al metro. Una forta abraçada.

    Aleix

l´Autor

Charlie

11 Relats

4 Comentaris

4000 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33