Tinta

Deixo la ploma a sobre de la taula i faig un sospir en veure'm la mà. Plena de tinta, una altra vegada. Estic esgotada i encara ni tan sols he acabat. Només he fet la meitat. Ja m'havien avisat que passaria, que era millor un bolígraf. Jo no havia fet cas, perquè penso que quan escrius amb ploma les paraules semblen més vives, amb més forma i més espontànies. Però potser ara me n’estic penedint una mica. Agafo el full amb les dues mans. Igual tenien raó. Estic gairebé convençuda que hauria d’haver…

Obro els ulls de sobte.

—Merda…

Trec la mà dreta del full, a poc a poc. Com puc ser tan ruca? Em quedo mirant el foli. Una taca negra a la dreta. La marca de tinta que he deixat amb el meu dit. Segur que la mare diria que així m’estalvio signar-ho. Jo dic que haig de tornar a fer tot de nou.

Em llevo per rentar-me les mans i de passada miro cap a la llum vermella del rellotge. Gairebé les dues de la matinada. Em quedo quieta uns segons sentint la casa envoltada de silenci, sense tancar els ulls. Podria anar a dormir…—penso, davant del mirall del lavabo— és el que realment vull fer. Torno a la meva habitació ja amb les mans netes i començo a esquinçar el full. Llenço els trossos que queden de paper abans de seure i agafar-ne un altre. Aleshores, començo a escriure una vegada més.