Cercador
LES SITGES / TINES DE LES FERRERES D’OLVAN AL BERGUEDÀ JUSSÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésM’havien donat una boníssima informació a l’Ajuntament d’Olvan, i ens arribàvem fins a la Masia de Ferreres el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés.
És un magnífic edifici d'estructura clàssica (planta rectangular) amb el carener paral•lel a la façana, orientada o ponent, i coberta a quatre vessants, és un exemple de masia precursora de la casa senyorial. El segle XVIII, la seva planta fou ampliada considerablement amb l'afegiment d'una amplia galeria de porxos i l'eixida que repeteix, tant al primers pis com a la planta baixa, el mateix mòdul d'arcs de mig punt.
Històricament les Ferreres d’Olvan, i les Eres de Gardilans al terme de Vilada, estaven sota el domini jurisdiccional de la baronia de la Portella. En el capbreu del 7-2-1610, el monestir de la Portella cobrava, entre altres termes, les dècimes i els drets dominicals sobre la casa de Ferreres d'Olvan
Teníem interès en veure i retratar la seva Capella de la Marededéu del Roser – cosa que faríem tant per l’exterior com per l’interior, i enviaríem el resultat del nostre treball a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, per tal de mantenir actualitzat l’arxiu d’esglésies de Catalunya - , en la cordialíssima xerrada que teníem amb els propietaris de la casa, ens posava en antecedents de l’existència d’uns ‘dipòsits’ fets a la roca, que es troben relativament prop de la casa, i d’això us parlarem en primer lloc.
![](http://2.bp.blogspot.com/-7_zRW7kBjys/Uk0lHjDufRI/AAAAAAAAbYM/MuwD01ng5lM/s400/IMG_7878.JPG)
![](http://2.bp.blogspot.com/-1CGCEtH5CzY/Uk0leQkE9II/AAAAAAAAbYU/aQItIoNmpCU/s400/IMG_7876.JPG)
Fèiem avinent el nostre parer que una ‘qualificació prèvia ‘ condicionava – millor determinava - la seva possible funció - ningú un dirà mai, un sac de vi, o una botella de blat, oi ?- així que nosaltres introduíem les dues formes, SITGES que fa pensar més en un depòsit de sòlids, blat, aglans,... i , TINES, clarament de líquids.
En el http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/sant-andreu-de-camisans-o-del-pallot.html insistíem en l’ús com a SITGES, i ens argumentaven que eren TINES.
En el http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/05/les-sitges-iberiques-de-la-torre-de.html l’afirmació respecte al nom era inequívoca, SITGES, i la datació clarament anterior a l’arribada del romans.
Ramon Corominas i Camp , estudiós de temes arqueològics del Berguedà, en seu excel•lent treball : http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172765/254859 defensa la tesis de les Tines.
Nosaltres – des del màxim respecte a totes les hipòtesis - considerem que els treballs a la roca son MOLT ANTERIORS al conreu de la vinya intensivament a Catalunya, que va anar molt lligat al comerç amb Amèrica - les Colònies americanes eren un MERCAT ESCLAU - . Altrament al Bages s’alçaven en aquell període unes peculiars TINES de pedra : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/viatge-al-pas-de-les-tines.html
Altrament, el topònim Ferreres / Farreras – ho hem vist escrit d’ambdós formes – podria evolucionar des del llatí farragĭne, farratge ?, això atorgaria versemblança a la tesis de les sitges.
Ens agradarà però, rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
És un magnífic edifici d'estructura clàssica (planta rectangular) amb el carener paral•lel a la façana, orientada o ponent, i coberta a quatre vessants, és un exemple de masia precursora de la casa senyorial. El segle XVIII, la seva planta fou ampliada considerablement amb l'afegiment d'una amplia galeria de porxos i l'eixida que repeteix, tant al primers pis com a la planta baixa, el mateix mòdul d'arcs de mig punt.
Històricament les Ferreres d’Olvan, i les Eres de Gardilans al terme de Vilada, estaven sota el domini jurisdiccional de la baronia de la Portella. En el capbreu del 7-2-1610, el monestir de la Portella cobrava, entre altres termes, les dècimes i els drets dominicals sobre la casa de Ferreres d'Olvan
Teníem interès en veure i retratar la seva Capella de la Marededéu del Roser – cosa que faríem tant per l’exterior com per l’interior, i enviaríem el resultat del nostre treball a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, per tal de mantenir actualitzat l’arxiu d’esglésies de Catalunya - , en la cordialíssima xerrada que teníem amb els propietaris de la casa, ens posava en antecedents de l’existència d’uns ‘dipòsits’ fets a la roca, que es troben relativament prop de la casa, i d’això us parlarem en primer lloc.
Fèiem avinent el nostre parer que una ‘qualificació prèvia ‘ condicionava – millor determinava - la seva possible funció - ningú un dirà mai, un sac de vi, o una botella de blat, oi ?- així que nosaltres introduíem les dues formes, SITGES que fa pensar més en un depòsit de sòlids, blat, aglans,... i , TINES, clarament de líquids.
En el http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/sant-andreu-de-camisans-o-del-pallot.html insistíem en l’ús com a SITGES, i ens argumentaven que eren TINES.
En el http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/05/les-sitges-iberiques-de-la-torre-de.html l’afirmació respecte al nom era inequívoca, SITGES, i la datació clarament anterior a l’arribada del romans.
Ramon Corominas i Camp , estudiós de temes arqueològics del Berguedà, en seu excel•lent treball : http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172765/254859 defensa la tesis de les Tines.
Nosaltres – des del màxim respecte a totes les hipòtesis - considerem que els treballs a la roca son MOLT ANTERIORS al conreu de la vinya intensivament a Catalunya, que va anar molt lligat al comerç amb Amèrica - les Colònies americanes eren un MERCAT ESCLAU - . Altrament al Bages s’alçaven en aquell període unes peculiars TINES de pedra : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/06/viatge-al-pas-de-les-tines.html
Altrament, el topònim Ferreres / Farreras – ho hem vist escrit d’ambdós formes – podria evolucionar des del llatí farragĭne, farratge ?, això atorgaria versemblança a la tesis de les sitges.
Ens agradarà però, rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=334641000)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS