Tinc Pratdip

Marc! Resulta que la meva àvia és de Pratdip...bé, de fet només hi va viure durant la guerra civil...Per mi, el millor de tot són els hortets que hi ha als afores, semblen sortits d'un conte!

Hola, Marc!

M'agrada el poema, arriba a tenir un to quasi paternal vers el poble que tant t'ha agradat.

Les époques que ens permeten fer aquestes petites descobertes, són imprescindibles per ampliar les nostres possibilitats com a escriptors, per enriquir-nos i nudrir-nos de paisatges i gents diverses.

Catalunya n'està ben plena, d'aquestes descobertes.

I de llegendes. Coneixes la llegenda de Pratdip, la dels gossos-vampir (dips) que arrassaven el poble? Crec que és aquesta la llegenda de la zona... veus? Material per a un relat.

Enhorabona pel poema.

Tens l'Ebre a prop, també!
I les serres de Cardó, del Boix i de Sant Carles. Una mica més lluny el Montsant i els Ports (pstt! no ho diguis a ningú!!)

Has descrit el cúmul de sensacions que t'ha produït aquest poblet que es diu Pratdip.
Com ja saps a mi m'agrada força escriure poesia "local", si em permets l'adjectiu amb totes les seves imperfeccions, ja que només em refereixo a l'objectiu del poema. Tinc força poemes del Lluçanès i en particular del meu poble, Lluçà, però confesso que mai he escrit cap poema per a algun poblet més enllà del Lluçanès. I n'hi ha que realment m'han encisat, com el Castell de l'Areny o Gombrèn, per exemple.
Si els ha agradat tan o més que a mi (fàcil perquè hom és sempre més sensible a allò que, venint de fora, té per objectiu mostrar l'estima per allò que t'és proper), ja tens un important punt a favor perquè potser algun dia, qui sap, algú suggereixi proposar-te per a fill predilecte de la vila. Ep, poca broma, que tampoc és tan impossible, eh? ;-)
Vinga Marc, enhorabona de nou i fins la propera.