Tinc Pratdip

Un relat de: Marc Freixas

Tinc l'avui que m'acompanya discret,
i feliç de tenir-me al seu costat;
que contempla com jo, un paisatge amb poqueta pluja,
protegit del sostre en safareig,
on les dones netejaven en l'ahir antic, i avui encara ho fan.

Els ulls no es cansen del paisatge aquest tant esplèndid;
són muntanyes d'un poble prop de platja,
i de pins immensos i infinits que mai s'acaben.

Tinc Pratdip posat al cor i a les paraules,
i això és per sempre;
ho tinc avui amb la discreció per companya i fidel,
i protegit del seu sostre en safareig,
i amb els ulls disposats a mirar-ho tot en plena llum,
i amb poqueta pluja,
i amb muntanyes i pins,
i amb el cor i amb les paraules per sempre.

Comentaris

  • Quina gràcia!!![Ofensiu]
    moher | 22-08-2004

    Marc! Resulta que la meva àvia és de Pratdip...bé, de fet només hi va viure durant la guerra civil...Per mi, el millor de tot són els hortets que hi ha als afores, semblen sortits d'un conte!

  • Descobertes[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 22-08-2004


    Hola, Marc!

    M'agrada el poema, arriba a tenir un to quasi paternal vers el poble que tant t'ha agradat.

    Les époques que ens permeten fer aquestes petites descobertes, són imprescindibles per ampliar les nostres possibilitats com a escriptors, per enriquir-nos i nudrir-nos de paisatges i gents diverses.

    Catalunya n'està ben plena, d'aquestes descobertes.

    I de llegendes. Coneixes la llegenda de Pratdip, la dels gossos-vampir (dips) que arrassaven el poble? Crec que és aquesta la llegenda de la zona... veus? Material per a un relat.

    Enhorabona pel poema.

  • Has triat be el lloc Marc Freixas[Ofensiu]
    T. Cargol | 20-08-2004

    Tens l'Ebre a prop, també!
    I les serres de Cardó, del Boix i de Sant Carles. Una mica més lluny el Montsant i els Ports (pstt! no ho diguis a ningú!!)

  • Amb poques paraules[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 19-08-2004 | Valoració: 10

    Has descrit el cúmul de sensacions que t'ha produït aquest poblet que es diu Pratdip.
    Com ja saps a mi m'agrada força escriure poesia "local", si em permets l'adjectiu amb totes les seves imperfeccions, ja que només em refereixo a l'objectiu del poema. Tinc força poemes del Lluçanès i en particular del meu poble, Lluçà, però confesso que mai he escrit cap poema per a algun poblet més enllà del Lluçanès. I n'hi ha que realment m'han encisat, com el Castell de l'Areny o Gombrèn, per exemple.
    Si els ha agradat tan o més que a mi (fàcil perquè hom és sempre més sensible a allò que, venint de fora, té per objectiu mostrar l'estima per allò que t'és proper), ja tens un important punt a favor perquè potser algun dia, qui sap, algú suggereixi proposar-te per a fill predilecte de la vila. Ep, poca broma, que tampoc és tan impossible, eh? ;-)
    Vinga Marc, enhorabona de nou i fins la propera.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820631 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.