Tina L.

Lentament l'aranya va recollir la teranyina i va entrar al seu amagatall. Va ser llavors quan la Tina obrí els ulls, s'agenollà a terra i començà a aspirar a grans glopades tot el líquid, lleugerament grogós, escampat pel terra del bany. Això li va regirar l'estómac, i a partir de la primera absorció va començar-se a sentir més i més malament. Va aixecar-se i, ensopegant amb tot el que trobava, va aconseguir sortir del bany, travessar el passadís i sortir del pis en un temps rècord. A fora, al replà, va estar força estona intentant tancar amb clau la porta del pis, i quan per fi ho va aconseguir va baixar trontollant les escales. En arribar a baix va llegir, no amb molta facilitat, un cartell que informava de la inutilitat de l'ascensor. La Tina va creuar el gran rebedor, travessà la gran porta d'entrada a la finca i un cop al carrer va parar un taxi i hi pujà. Començava a fer-se fosc.
La Tina, ara, no només se sentia bruta, bruta per dins i bruta per fora, se sentia també decepcionada, i sobretot traïda. Pensava en ell. Per primera vegada aquella nit pensava en ell, i estava realment emprenyada. Les saccejades del taxi i la gran velocitat amb la que travessaven la ciutat feien que poc a poc tot aquell líquid ingerit uns minuts abans deixés de remoure el seu estómac i instintivament es va treure la mà de la panxa i va estirar l'esquena.
El taxi la deixà al centre, prop de les Rambles, i després d'esperar-se una estona tota sola a la vorera va començar a córrer carrer avall. Trontollava lleugerament i lentament la humitat de la seva brusa s'agrupà en forma de gotetes, que li saltaven a la cara i escalaven galtes amunt fins ser xuclades pels seus ulls. Amb els ulls ben secs però força vidriosos va arribar en una cantonada on es va topar amb l'Anna, es varen saludar i de seguida la Tina va negar amb el cap.
-T'acompanyo? - va preguntar l'Anna.
Un cambrer molt amable a la porta d'un conegut pub convidava a entrar tota la gent amuntegada fora del carrer. Les dues amigues entraren, una millor que l'altra, i es dirigiren directament en una taula del fons. En un tres i no res el pub s'omplí de gent i els cambrers repartiren gots buits i cendrers plens per a totes les taules, s'apagaren uns quants llums i començà a sonar I'm only sleeping del Beatles.
Durant les hores posteriors, les dues amigues ompliren varis gots i reconstruiren, amb molta destresa i moviments molt calculats cap al cendrer, una bona colla de cigarretes. Finalment les apagaven i les desaven molt ben col.locades dins d'un paquet. Quan en varen tenir 20 tancaren la capsa curosament, la precintaren i la canviaren per uns quants euros en una màquina al final de la barra.
Però principalment durant aquestes hores les dues amigues parlaren molt, la Tina sobretot, esverada i gesticulant exageradament. L'Anna sovint l'acariciava i l'abraçava mentre la Tina tornava a atraure, cap als seus ulls, tota la humitat del damunt de la taula. En un moment de la nit l'Anna s'aixecà i després de fer dos petons a la seva amiga va marxar entre el fum del pub. La Tina tornava a estar sola, i aquesta nit això semblava incomodar-la. Es tornava a sentir bruta i traida, tenia una cosa dintre que necessitava treure i semblava que tot el whisky que perbocava compulsivament dins dels gots no aconseguia arrencar-li. Entre les mirades cada cop més espaioses al seu rellotge es va reconstruir les ungles, que poc a poc li quedaren ben arrodonides. Llavors s'aixecà, sortí del pub i es dirigí a la boca de metro més propera que se l'empassà entre molta altra gent.
Ja fora del metro, i lluny del centre, la Tina agafà el telèfon mòbil.
- Adéu. - va dir l'Anna.
-Fins ara, adéu. - va respondre la Tina.
-Ok, fins ara.
-Bé, tranquil.la, quedem d'aquí a una hora i mitja al pub.
-Surto del seu pis... Ho sabia! S'entén amb una altra!
-On ets? Estic al centre, podem quedar al pub.
-Ja ho sé. Necessito parlar.
- No era el que et convenia, et vaig avisar.
-Si, jo encara l'estimo, tres anys no s'obliden així com així.
-Qui és un cabró? Parles d'ell? No em diguis que us heu tornat a veure.
-És un cabró!! M'ho hauría d'haver imaginat. Li ha faltat poc per buscar-se'n una altra...és un fill de puta! - La Tina, ara, recollia altra cop la humitat que banyava el mòbil recolzat a la seva galta.
-Què t'ha passat? Plores?
-Anna? - digué finalment.
La Tina esperà tres trucades i llavors marcà ràpidament un número de telèfon. Estava molt nerviosa i necessitava parlar amb algú immediatament.
Va córrer cap a la part més fosca de la placeta i va entrar ràpidament en un edifici, va córrer escales amunt i amb un fort cop de porta va entrar en aquell pis on hi passaria tants bons moments els tres propers anys. Ara, però, estava emprenyada, molt emprenyada. Una frase, amb una frase li havia deixat claríssim i ara se sentia enganyada, traïda. Un cop entrà al rebedor es despullà ràpidament i corregué cap al llit, en un segon ja n'era dintre. Ell l'esperava amb les mans al cap i cara de preocupació.
-Ets un fill de puta, mal parit!- li engegà de cop i volta.
-Ha estat fantàstic. T'estimo Ania- i s'abraçaren fortament. Això la recomfortà i per primer cop en tota la nit es va sentir alliberada per tota aquella rancúnia que se la menjava per dins.
Van seguir abraçats una llarga estona i després van fer l'amor. Començava a clarejar. Després d'aixecar-se varen recórrer el passadís petonejant-se i varen seure a taula, una taula parada de qualsevol manera i amb dues espelmes que creixien lentament. Els dos amants, de mica en mica, van regurgitar un gelat de mandarina, una dorada al forn i una amanida de pera, que reconstruien amb una precisió extraordinària amb l'ajuda dels coberts. Entre els dos vomitaren una ampolla de vi que taparen curosament amb el llevataps.