Timexpress

Un relat de: R. M. R.

Londres, any 1870

Fa fred, la humitat és notablement visible i el cel està ennuvolat, però encara que fa fred, la felicitat s'apodera d'Alexander Well, un prestigiós arquitecte, creador de molts edificis famosos. És un gran dia per l'Alexander, perquè per fi, després de cinc llargs anys de treball, ho ha descobert, té la fórmula per fer un llarg viatge, però no importa on, sinó quan, perquè l'Alexander Well ha descobert la fórmula per viatjar en el temps i té els plànols per a construir la Timexpress, una màquina del temps. Mentre dissenyava un esbós de com seria la seva màquina; li va passar com un raig, una visió de la resposta a la pregunta que durant dos anys va fer-se, era el pas final per poder viatjar en el temps. Després d'un gran esforç, va recórrer els carrers de Londres fins arribar a la Mansió Well, una gran mansió que li va deixar el seu pare, George Well, com ell, famós arquitecte. Després de tota una setmana treballant sense sortir de casa la va finalitzar, la Timexpress va passar a ser una realitat. La màquina del temps era gran, però només tenia capacitat per a una sola persona. L'Alexander va passar la nit pensant cap a on aniria, si cap al passat o si cap al futur, però les seves il·lusions es veien pertorbades per la por de no saber si tot aniria bé.

Passaren dos dies fins que va decidir provar-la. Eren les tres de la matinada quan l'Alexander es va muntar a la Timexpress, i va elegir viatjar una setmana cap al futur. La Timexpress va començar a funcionar i d'ella va sortir un poderós raig blau que cegà l'Alexander; quan va desaparèixer la llum blava va observar que res havia canviat. Tot era igual que quan va activar la màquina i va pensar que no havia funcionat l'aparell, fins que va veure que davant la porta d'entrada hi havia set exemplars del diari The Times, degut a que un nen li passava cada dia el diari per la bústia. El primer que va fer va ser agafar un exemplar del dia següent al seu viatge i en llegir la primera noticia la por es va apoderar d'ell, ja que a la portada hi havia escrit el següent:

MOR EL PRESTIGIÓS ARQUITECTE ALEXANDER WELL, FILL DE GEORGE WELL

L' Alexander no s'ho podia creure, perquè no era possible que morís al dia següent, quan ell sempre havia gaudit d'una gran salut i no tenia cap enemic que li desitgés cap tipus de mal. El primer que li va passar pal cap fou tornar, però va pensar que alguna cosa sortiria malament si tornava al passat i probablement allò seria la causa de la seva mort; així que desprès de pensar-s'ho decidí anar cap el futur, però no un mes, ni un anys desprès, sinó a varies dècades del 1870. Va pujar a la Timexpress i va viatjar fins arribar al 2660, entusiasmat i amb una mica de por va baixar de la seva màquina i va contemplar el futur, un futur real però increïble. Va veure cotxes volar com per art de màgia i cartells il·luminats que, en relleu, deien coses com: "Compri a Pastshop, el primer centre on el futur encara no ha arribat". Es va apropar a un ésser de color verd i li preguntà on era i només va rebre uns crits que deien alguna cosa semblant a "Flip Flip"; molt estranyat va veure com una nena li va dir que no es preocupés, que era la seva mascota Flip 3000, del planeta Flunk. L'Alexander no entenia res, Flip? Planeta Flunk? Però va seguir passejant i a cada passa s'estranyava més: bicicletes amb motor, cases de metall, edificis amb més de cent plantes, etcètera. No donava crèdit al que veien els seus ulls i contínuament es preguntava si realment allò que contemplava era Londres.

Després de moltes nits pensant es va dirigir cap a uns matolls on restava oculta la Timexpress i va decidir que la tecnologia del 2660 era superior a ell, així que va elegir l'any 2000 com el seu pròxim destí. En arribar va observar que tot estava molt canviat respecte el 1870 i el 2660: l'atmosfera estava consumida per un fum contaminat i els automòbils expulsaven fum negre amb un olor estrany. Però no tot estava canviat, la seva mansió, que estava molt vella, romania dreta i, a més, a un costat de la porta hi posava:

EN HONOR AL NOSTRE ESTIMAT ARQUITECTE.
GRÀCIES, ALEXANDER WELL,
PER HAVER CONSTRUÏT ELS MÉS BELLS EDIFICIS.

Van passar els anys i l'Alexander s'acostumà a la vida de l'any 2000, així que pensà en quedar-s'hi allí a viure, no sense fer un últim viatge. Es va traslladar al 1900 i es va comprar una guia amb tots el resultats de les carreres de cavalls, després va anar cap el 1899 i va apostar per els cavalls guanyadors durant tot un any, en qüestió de dies i gràcies a la seva màquina es va fer molt ric. Va tornar de nou a l'any 2000 i es va instal·lar a la mansió que una vegada fou seva: la Mansió Well. Durant uns mesos va estar vivint com un rei gràcies a la Timexpress, però encara no hi estava pas satisfet, ja que tots el dies abans d'anar-se'n a dormir pensava en quina podria ésser la causa de la seva mort. Així que va agafar la màquina del temps y viatjà al 1870. Va baixar de la Timexpress i va relliscar amb la mala sort de donar-se un fort cop al cap i va morir.
Al dia següent el diari The Times va publicar aquesta noticia:

MOR EL PRESTIGIÓS ARQUITECTE ALEXANDER WELL, FILL DE GEORGE WELL

Alexander Well, jove arquitecte i fill d'en George Well, mor accidentalment al relliscar i donar-se un cop al cap a la vora d'una estranya màquina amb una insígnia on posa Timexpress. Aquest ha sigut un dels caos més estranys per a la policia, perquè la autòpsia ha senyalat que, encara que l'Alexander tenia 22 anys, el seu cos semblava tenir més anys. L'Alexander Well serà enterrat al Panteó Well, on descansen les restes dels familiars de Sir William Alexander Well, nom complet de l'arquitecte. En el seu honor, la Família Reial Britànica ha donat l'ordre de posar una placa a la porta de la Mansió Well on hi posarà: En honor al nostre estimat arquitecte. "Gràcies, Alexander Well, per haver construït els més bells edificis". Tota Gran Bretanya està molt trista per aquest fet, però això queda establert el dia 27 de novembre, data del seu naixement, com el Dia Nacional de la Arquitectura Anglesa.

Comentaris

  • Un geni precoç[Ofensiu]
    XvI | 13-04-2005

    Amb 22 anys i ja un famós arquitecte que ha construit molts edificis ;-) Però el relat està bé... La inevitable curiositat humana: ho havia d'averiguar.

    salutacions

l´Autor

R. M. R.

2 Relats

3 Comentaris

1913 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Com podria començar?

No tinc res a dir sobre mi, als meus relats apareix reflectida la meva personalitat.

Últims relats de l'autor