Un llibre

Un llibre… Què és un llibre? Una història? Un munt de lletres, de paraules o de frases? Alguns et diran que és una manera d'evadir-te, d'oblidar la realitat... I tenen raó, quan llegeixes el temps et passa volant, tota una vida llegint. No entenc la gent que es trastorna per un llibre, una pel·lícula o un videojoc i acaba matant a la seva família, com poden causar aquests estralls? Ahir a les notícies sortí un noi que, imitant un personatge de videojoc, agafà un arma i matà a cinc companys seus de classe. No és trist?

Fa vint anys que em vaig casar amb la meva dona i si us dic la veritat, m'ho he passat millor llegint que no pas estant amb ella. Arribava del treball i m'anava cap el despatx per llegir una mica i pensar, com cada nit, com la gent es trastornava amb les paraules d'un escriptor o escriptora. Potser la meva infelicitat amb ma dona és causada perquè tinc una vida de merda, amb un treball de merda, un cotxe de merda i una família de merda. Però, tant se val, això és el que m'ha tocat.

Envejo els personatges dels llibres que he llegit, m'agradaria ser un d'ells. En Quixot o en gran Cid van fer història, van marcar una època, però jo no la puc fer pas. Però els meus personatges si que ho faran. El personatge del meu últim llibre, un ric empresari àvid de poder, assassina la seva dona i va a la presó.

Jo no soc així, em fa por la presó. Per això, desprès de fer el que he fet, agafaré un ganivet i em tallaré les venes.

Sí, soc un covard.


Josep Capdevila Ferrer