Tic-tac

Un relat de: Bolet

Camino,
tic-tac,
és el temps.

Escolto el soroll del temps,
jo avanço pel camí de la vida.
Sento el temps, em fa aturar,
giro el cap i miro.

Darrere meu veig el passat,
em persegueix,
ha seguit la meva pista;
m'ha descobert!

Corro,
tic-tac,
és el temps.

Avanço per un senderol,
que condueix a dos camins.
I el passat va més ràpid,
està apunt d'agafar-me.

Giro el cap mentre corro,
miro la cara del passat.
És negra, fosca,
amb una mirada penetrant.

Baixo,
tic-tac,
és el temps.

He arribat a la cruïlla,
hi ha un rètol,
m'aturo, rumio, el llegeixo:
"el futur".

Dos camins al meu davant
però només existeix un futur.
Por a equivocar-me,
què faig?

Em giro,
tic-tac,
és el passat.

Massa tard, ara no puc fugir.

Comentaris

  • ukola | 23-10-2007

    Ja ho saps m'encanta, potser perque em sento identificada, potser perque he vicut la sensació de sentir-se atrapada pel passat, però igualment aquest poema és fantàstic, i molt original!

    un bes!

  • Sempre endavant[Ofensiu]
    Naiade | 22-10-2007 | Valoració: 10

    Poema fresc i original. El passat empeny el present per esdevenir futur. Bona descripció de la cursa de la vida que no s'atura, sempre endavant. La por a equivocar-se la nostre companya de camí i el nostre fre. Sempre ens podem equivocar, però és millor tirar endavant, vèncer la por, triïs el que triïs esta bé, si t'equivoques rectifica, però no miris enrere.

    Salutacions de Naiade