T'he sentit

Un relat de: Miquel Bohigas Costabella

Té una espina clavada
Al capdevall del seu destí
Du un vers a la faixa
Amb les mans sospesa el cant de l'aire
La seva veu és buida
Els llavis tremolosos descarnats
Té el costum d'anar descalç
El terra és tot ple de vidres
I de plomes de colomí
Els vidres són verds i bruts
Tot i així copsen la llum
Va venir per uns dies
Fatalitat
Ja fa tot d'anys que viu aquí
S'ha sembrat un porc venir
I anar
A vegades pensa que és millor
No haver tornat
I a vegades voldria no haver vingut
No és d'aquí No
És d'aquí
D'on és?

Amb una espina clavada
I un vers a la faixa
Aixafa els vidres amb la mirada

Aquest poema no té sentit.
-T'he sentit: té sentit d'esquerra a dreta
i de dalt a baix

Comentaris

  • Gràcies![Ofensiu]
    Mon Pons | 16-01-2005

    Gràcies, miquel, per aquests poemes tan bonics que fas i per seguir llegint-te... i jo t'escric:

    ...Aquell amor era lleugera brisa.
    I es passava la mà pels cabells emergint dels silencis,
    trobant-se altre cop a la intempèrie.
    Sempre repetia: “no és prou gran, però em sacseja i em sento ruboritzar”.
    Cap el tard tancava sempre la porta amb clau...

l´Autor

Foto de perfil de Miquel Bohigas Costabella

Miquel Bohigas Costabella

92 Relats

336 Comentaris

193116 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc qui sóc i quan vull, faig el què puc i el què no vull, no ho faig, si puc. A mitjans del 2004, quan vaig descobrir RC, em vaig posar a escriure i, durant uns anys, hi vaig ser força habitual. Després em vaig ficar al món de la fotografia i, darrerament al del teatre, on participo amb el grup IncreiXendo.

La meva pàgina web: miquelbohigas.com També penjo fotos a flickr.

Per si t'interessa, visc a la Vall de Llémena.


Els meus Relataires:



Envia'm un e-mail, si et sembla