Teva

Tot va començar el primer cop que els nostres ulls es van creuar. El primer cop que vaig sentir aquell foc travessar­me el cor com una flama encesa, produint un incendi que es va propagar per tot el meu cos. En la teva mirada vaig veure tot l'univers, l'únic que em calia per poder existir. Perquè en aquell precís instant vaig comprendre que el meu ésser, tota jo, sencera en cos i ànima, era teva. A partir de llavors vaig començar a somiar. Visc en un somni. Cada paraula que dius, com la comissura dels teus llavis es flexiona per interpretar cada petit so, m'enamora. M'aclapara. Fa néixer en mi la luxúria, el desig, la passió. En els teus esforços incondicionals per fer­me riure, perquè no hi ha res millor que el riure per sentir­se part de l'altre. Sabent que el meu lloc és estar al teu costat, amb l'orella al teu pit sentint el bateg del teu cor accelerat a causa de la meva presència. Trobant la teva olor entre totes les altres, sentint el teu perfum que s'endinsa als meus narius i em deixa embriagada, embriagada de tu. Res més necessito, només nosaltres i el món. El tu i el jo, que fa un nosaltres, sense fi. Forjant un vincle, que és màgic, lluitant junts, experimentant junts. Fent el món a la nostra mida, perquè som joves i innocents, en el joc d'estimar. Nerviosos, ens va costar comprendre el plaer d'un amb l'altre, però és fàcil despullar­se i ser lliures, lluny de tothom. Descobrint que de mica en mica encaixem l'un amb l'altre. Amb tu he aprés a viure. Per això mai pararé d'escriure, perquè mai em cansaré de viure't.

T'estimo.