T'estimo, i no vull seguir amagant...

Ostres! Genial!!! Segueix sembrant!!!
La veritat és que no és gens bó amagar els sentiments (goita tu, qui sóc ho per dir-ho, oi? la menys indicada...jejejeje). No és bó amagar el que sents cap aquest algú tant especial, perquè et fas mal a tu mateixa i t'enganyes. Però sovint no es pot evitar, oi?
M'agrada com acabes: un amor infinit, que mai s'acabi!!!

Molt bé!

m'ha entusiasmat la voluntat decidida amb la que lluitaràs perquè aquest amor que sents arribi a bon port, costi el que costi... primer s'ha de llaurar per després recollir. I amb paciència, i sabent acceptar els defectes de l'altre, que potser no està tirant endavant com a tu t'agradaria, com tu voldries.
I l'estimes tant, que saps que estareu plegats algun dia, passi el que passi.
Vaja, vaja, vaja, Llibre, com pot ser que diguis que no en saps, de poesia??? Algun dia m'ho hauràs d'explicar, companya.
Bé, encara no s'ha acabat la meva setmana i per tant, encara no vull dir-te res.... perquè no vull influenciar ningú. De moment, només un GRÀCIES com una catedral! I el dilluns, si puc, ja et diré més cosetes.

Una abraçada, Sílvia, deixa'm dir-te, de nou, que ets una dona.... màgica.

Està ben fet i la música de fons q estava escoltant li ha donat un bon toc molt bo(q soy yo para ti, de hombres G). Però això no vol dir q sense la canço el poema no valgui res. Però crec q li ha faltat un poc d sentiment. No sé si m'explico.
bé adeu maca, i a veure si continuo comentan-te més tard!

perquè no se'n treu res de no dir-ho. I en l'última estrofa s'hi endevina l'esperança d'un amor infinit.
M'agrada la presentació de la teva biografia : llibre obert i fent pàgines de la vida.

no correspost o no totalment correspost és un llarg camí cap a l'esperança que cal conrear dia a dia, moment a moment, amb les millors intencions i els més grans esforços... per tal d'aconseguir allò tan desitjat.
Sí, és preciós. Molt ben trobat.

no se que dir-te... és precios. La veritat és que avui em manquen les paraules però m'encanta, bé, m'encanten els teus escrits!! Una abraçada i seguieix escribint! Així jo podré gaudir-hi!!

potser em diras tonta però m'identifico molt amb el teu poema. jo no entenc gaire de sonets ni coples, encar que ho estic estudian.A mi en ves de la metrica (Que no dic que no sigui impotant) el que m'agrada valorar més és lo que intenta dir el poema, i no es que sigui una experta però me identificat en uns punts on moltes vegades he sentit el mateix que les teves paraules...

No se si et va passar o no, però si aquella es la seva data espero que t'agi sortit molt bé!!

un petonet

-Adeta-

l'estructura dels sonets i no sé per què, però, sobretot, m'ha d'agradar el que hi diuen, com ara el teu que diu que l'amor et duu "a un món d'encanteris". L'amor també té un punt d'onirisme que ens fa somniar, oi?

Llibre, gràcies pels teus comentaris. No saps el que m'arriben a agradar! i gràcies pels teus desitjos de passar-m'ho bé a Sevilla. M'ho vaig passar molt bé.

Molt petons!!

molt sentimental, es un relat molt bonic.
es bo dir i mostra els sentiments.
una abraçada.

Com que veig en tu, igual passió que en mi pels sonets, et vull regalar els darrers dos versos del meu (Al Claustre de la Mort) que, cosa estranya, ningú n'ha remarcat l'absència.
Aquí van,

I és que perdura l'amor autèntic,
com les eternes roques, idèntic.

I en aquest teu, amb quin sentiment tan serè et regales a l'objecte del teu amor! Espero de tot cor, que li arribin la delicadesa i la fidelitat que li ofrenes.

M'ha encantat, sobretot, aquesta comparació que en fas amb el treball de la terra.
Encertadíssim.

Una abraçada.

encara que no s'arribi a recollir, o potser si, qui sap. Quan els sentiments són tan clars cal dir-los als quatre vents, no es poden amagar , perquè a dins no produeixen més que dolor.
Comences amb la idea clara de dir que penses, després comprens que potser l'altre no tingui el mateix delir que tu i a la fi decideixes continuar lluitant per allò en que creus.
M'encanta!
Una abraçada i fins aviat!

Es un poema precios, m'ha agradat moltisim, son de l'estil que jo també escric, amb sentiment, amor, pasió, tendresa i alguns amb dolor.
L'amor si es de veritat sempre te la seva recompensa.
Si de veritat tens un amor amagat, et desitjo que triunfi l'amor dolç i tendre que et mereixes, i també per a tothom que el tingui.