Cercador
T'espero
Un relat de: AnnixMirant la lluna recordo
la dolça nit, en la que ens
abraçàvem sota el cel estrellat.
La llum de les estrelles
amb les que vam compartir
moltes paraules d'amor.
El reflexe de la llum,
il·luminava les meves
llàgrimes que a poc a poc
regalimen, pels ulls.
Penso si hi ha una nova vida,
una nova oportunitat,
per poder-nos tornar a estimar,
com una vegada vam fer,
quan teníem 15 anys.
Ara vull tornar al teu costat,
poder dormir abraçats,
sota el cel estrellat.
Però tot es foscor,
silenci, i la lluna ja va minvant.
Comentaris
-
ostres, què maco![Ofensiu]micanmica | 27-08-2008 | Valoració: 10
m'ha agradat molt aquest poema. ple de tendresa i sentiments, que es barrejen amb una sensació ben nítida d'estar veient el paisatge que descrius... que, per cert, és preciós! i m'ha agradat molt també la manera en què, al final, dones pas al silenci i la foscor a través del moviment de la lluna. Tot molt dinàmic! felicitats, i m'ha agradat llegir-te!
-
les estrelles[Ofensiu]Annix | 31-08-2005
per sort, les estrelles m'han tornat aquest instant i he tingut la oportunitat de poder veure el cel estrellat amb la persona que desitjava.
gràcies per llegir-me
-
uf...[Ofensiu]-Charl0tte. | 24-06-2005
Ostres...
preciosos records, precios passat sota un cel estrellat.
em recorda a mi... història de fa un any...
i en cara esperant...
Esper-ho que les estrelles et retornin aquests delicioosos instants.
Sweetkisses***
l´Autor
12 Relats
24 Comentaris
15435 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40