Cercador
Terrasseta petita
Un relat de: Glòria Vendrell Balaguer- Compartir:
És petita
Ningú la veu tret de nosaltres
Sobre la ratlla blava treu cap el poble i el cel
El vidre transparent me la deixa veure malgrat el fred d'aquest hivern
El sol s'hi queda cada matí i hi dóna la volta
De tant en tant la flor del lliri , la flor del cactus, la flor de cinta..
Està a l'alçada de qui la mira
pren el color de qui la veu
No parla ni gesticula
però olora i rep
Ja sé que en hi ha de grans i esplendoroses
però de tant mirar-la i guarnir-la la trobo bonica
És petita ... i què ?
Glòria Vendrell i Balaguer
febrer del 2015
Ningú la veu tret de nosaltres
Sobre la ratlla blava treu cap el poble i el cel
El vidre transparent me la deixa veure malgrat el fred d'aquest hivern
El sol s'hi queda cada matí i hi dóna la volta
De tant en tant la flor del lliri , la flor del cactus, la flor de cinta..
Està a l'alçada de qui la mira
pren el color de qui la veu
No parla ni gesticula
però olora i rep
Ja sé que en hi ha de grans i esplendoroses
però de tant mirar-la i guarnir-la la trobo bonica
És petita ... i què ?
Glòria Vendrell i Balaguer
febrer del 2015
Comentaris
-
Vida petita[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 20-02-2015 | Valoració: 10
Mira, he llegit aquest poema pel títol. M'ha cridat l'atenció, perquè la terrassa és una petita vida dins de cada casa. L'has reflectit amb tendresa i crec que des d'aquí puc olorar els lliris. Jo també en tinc una, amb una porta de vidre que, des del sofà, es pot gaudir. La meva dona en té cura amb delit. Una meravella, Glòria. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
116 Relats
77 Comentaris
51064 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80