Cercador
FULLA
Un relat de: Glòria Vendrell Balaguer- Compartir:
Has caigut de l'arbre
i t'has trobat sola i abandonada
Quan eres dalt et semblava que hi series sempre
que et menjaries el món...
El teu voltant és ple de fulles mortes i també arrencades del seu lloc
El primer fred en té la culpa, o potser el vent ?
L'arbre et mira impetèrrit
i no et respon quan li preguntes
El vermell lluent t'ha tacat de sang...
A poc a poc i al cap de tardors encadenades,
t'adones que cal que morin les fulles
però que en aquest trànsit sinuós
hi ha un secret inconfesable que solament aprecia qui et contempla
i és que el vermell no és pas color de mort.
Comentaris
-
gràcies ![Ofensiu]Glòria Vendrell Balaguer | 19-11-2016
gràcies !
-
FULLESGROGUES[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 15-11-2016 | Valoració: 9
Ets tu aquesta fulla? Si és així trobo que has sabut prou bé posar-te en la epidermis d'una d'elles per a expressar com et sents per dins. Ara, amb la tardor, cada dia em toca a la feina replegar-ne un fotimer. Les de morera les anomeno, fulles amigues, ja que son bones de recollir i a més a més m'alegren la vista amb llur translucidesa grogosa. Però si vols que et sigui franc, arriba un moment que ni en faig cas. I això passa perquè la meva ment malda per fugir de la monotonia de la feina de cada dia del món! T'asseguro que demà les observaré des de el punt de vista del teu bonic poema.
l´Autor
116 Relats
77 Comentaris
51012 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80