Terra

Pobre Terra
que canta i plora,
i crema,
tenyint els blaus,
buidant els verds.
Els homes corren,
fugen, s'amaguen.
El vent ha de callar,
xiula, com a molt,
entre guspires.
Silenci, per fi.
No canten els ocells,
morts,
ni criden els insectes al sol.
La terra espera,
totxana, formigó,
gespa i aigua,
sense vida.