Terra

…però és el cor el que batega,
i si no estima qui vol
és que no és qui vol ser
deliri i llavor, origen, fi o principi,
etern estat en trànsit guia la tardor d'aquest hivern.

L'erudit diu el que l'erudició llueix,
sense trampa, no hi ha cartró ni paraula.
Val la dictaminada raó emergent,
vestida la ploma el sentit és del color que vegis
no pesa la certesa,
la veritat és creença, i creure és camí cap a l'infern.

Però, crida'm! que jo no et cridaré.
Mira'm!, que el cert no és penyora de l'oportunitat
més viva està la flama que il.lumina,
més fèrtil és l'origen,
més sincer és un paper sense tinta impresa, que no és blanc.

Paraula de la tortura, paraula és el peu que avança,
Paraula…., de la terra creix,
paraula que de la imperativa mà descansa.

I ara la tardor és marró de fulles seques
i d'esperança és de la primavera el verd,
però jo vull l'hivern, no sé…, no em pregunteu per què.
Perquè així ho vull!
Ser qui soc si ser qui crec semblar és de la meva vida el creure
el verb que mou el món i l'univers.