Terra tempestuosa

Un relat de: blaster

Es va sentir sol i perseguit
en una terra on només la sorra té vida
l'amor per la Blanca Donzella no va ser correspós
donant el seu cor a la Desesperació.

La resplandent ombra nocturna
atrapant el seu son i robant-li la vida
a prop de la mort va ser aquell sufocant dia,
pensaments barrejats li van recòrrer la ment.

Portat en un lloc sense existència
on els homes es comporten com les donzelles
incapaç de pensar , l'Hipnos el va encantar
però els seus somnis van ser escoltats.

Estrany final per una vida tant tempestuosa
la natura també va sentir la seva angoixa
portant un cicle amb etern canvi
res deixat pel seu retorn, només sorra.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer