Cercador
Desengany
Un relat de: blaster- Compartir:
Quan els ocells xiuxiuejen,
el teu nom m'evoquen,
els meus sentiments frueixen,
pero els teus no hem pertoquen.
Quan la Fosca apareix
i el cel es tenyeix de sang
com desitjo no haver-te estimat
perque el meu cor ha esdevingut fang
ja que el meu amor no et mereix.
Ara m'en adono com d'equivocada estava
quan en va t'estimava
puix que l'amor que et vaig oferir
en l'Infern l'has deixat podrir.
Comentaris
-
...[Ofensiu]SweetInnocence | 25-07-2007 | Valoració: 10
Un poema molt bo... tant que m´ha deixat sense paraules per comentar-lo.
SweetInnocence -
Ups....ho sento...[Ofensiu]Ilargi betea | 20-06-2004
Em sento identificada amb el teu poema, tant que vaig escriure, sense saber-ho, un relat amb el mateix títol que el teu. M'acabo d'adonar ara mateix que ja l'havies penjat aquí quan el vaig escriure. Em sap greu, no vull que pensis que et volia copiar.
M'agradaria proposar a relatsencatala.com que controlessin això dels títols per evitar malentesos.
Per cert, el teu poema es bó, m'ha agradat.
Una abraçada