Cercador
T'ENYORO
Un relat de: JOSEFINA- Compartir:
T'enyoro, des del mateix moment en que s'obre la porta per deixar-te marxar, ja comença l'enyorança.
Cada segon que ets lluny, t'enyoro.
No hi fa res que sàpiga que tornaràs, tan aviat com et sigui possible, no hi fa res que em repeteixi una vegada i una altra que és impossible tenir-te les vint-i-quatre hores del dia al meu costat... t'enyoro.
Quan et gires per dir-me adéu, ja estic plena d'enyorança, però no t'ho dic, perque no pateixis.
Si tardes a telefonar o no m'envies un missatge, estic enyorada com una adolescent.
És aquesta enyorança la que em treu la son nit rera nit, donant voltes i més voltes dins el llit, que potser també t'enyora.
Ets la persona més enyorada d'aquest món. Ho saps?
No, potser ni te n'has adonat.
Comentaris
-
Una dosi d'enyor es necesària[Ofensiu]Avet_blau | 09-05-2008 | Valoració: 10
L' enyor com a sensació de mancança
de perdua temporal o definitiva;
la manca de contacte de la pell,
de les paraules, de l' alè.
Sensació que pot arribar a ser malaltissa,
i bloquejar-nos la vida,
en un pou de sentiments,
amb un pel d' egoisme, potser.
Es poden enyorar tantes coses:
persones , espais, colors:
temps passats, olors, petons.
Una dosi d'enyor es necesària,
un excés, mata.
Avet
l´Autor
149 Relats
230 Comentaris
125792 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60
Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).