Tenir un bon dia es qüestió de peus

Un relat de: Akane

Els pares la obligaven a anar a dormir. Però la Mònica no tenia son. Volia quedar-se al sofà estirada de panxa en l' aire i mirant la tele una estona més. Però ella va accedir, demà tindria un dia esgotador i havia de descansar. Es va posar el pijama i es va ficar al llit. La Mònica mentre agafava el son pensava en el dia de demà....
Agafaria l ‘ autobús per anar a l' institut... Quan s ‘ acabés el trajecte baixaria de l ‘autobús amb molta elegància com sempre, i
entraria a classe.. A classe de mates, repartirien els controls que van fer la setmana passada.. Mare meva !! trauria un 10 !! Que feliç que serà demà !!La mare estarà orgullosa de d'ella !!....
Després li tocaria Educació física. Era la seva matèria preferida .Demà els haurien de fer sals d' alçada que a la Mònica li sortia molt bé... Farien una competició i la Mònica seria la millor faria un sal espectacular i tots els companys es moririen d ‘enveja.
Després tocaria música , que se li donava genial... Demà tocaria flauta...
I la tocaria tan bé que la professora la felicitaria i li diria que toqués una cançó ella sola per a tota la classe com a bon exemple.
A la hora del patí s'ho passaria molt bé, amb les seves amigues..... a més la seva mare li hauria fet l ‘ entrepà de formatge que a ella tan li agradava...
Després del patí els tocaria un control de geografia, que per ella seria molt fàcil .S‘ acabarien les classes.. Per la tarda hauria d'anar anar a natació...
Ella es sentia com un peix a l' aigua...Les classes de natació li anirien molt bé,
I el monitor li va diria que nedava tan bé que es podia preparar per les olimpíades. Quan arribés a casa li diria a la seva mare que havia tret un 10 en el control de mates . La mare es posaria molt contenta i li donaria 20 euros . Va pensar que es compraria un par de còmics. Va parar d ‘ imaginar-se coses i va estrènyer ben fort el seu coixí. Va pensar que si tot li anés com ella havia pensat seria la noia més feliç de la terra...... amb un somriure als llavis aviat es quedà dormida.....
Quan els primers raigs de sol que traspassaven el vidre de la finestra , que anunciaven que era hora de llevar-se,la Mònica es despertà .Va mirar per la finestra . Feia un dia preciós ... Va aixecar-se del llit. Merda, s'havia aixecat amb el peu esquerre ! Va tornar a mirar per la finestra i es va adonar que tampoc era un dia tan esplèndid. Més bé estava ennuvolat.
Tampoc n'hi havia per tant, va pensar que no era motiu d' amoïnar-se, tot podia anar com ella havia planejat la nit anterior........ Va mirar el rellotge...eren les.... merda!!! Arribarà tard!!
Va afanyar-se a córrer cap a la parada.... però quan va arribar l' autobús acabava de marxar. Es va posar a córrer d' arrere seu durant un minut però era inútil. Va arribar pels pèls a classe. Van repartir els controls de mates.......Mare meva !!!! Havía tret un zero!!! Es sentia la noia més desgraciada del món !!! La seva mare traurà foc pels queixals!!!
Bé que hi farem,....ara tocava Educació Física i farien sals d' alçada , la Mònica esperava que en això no fracassar...Van fer una competició i ara tocava saltar a la Mònica. Va agafar impuls.... va saltar.....i........quin mal... havia saltat tan llarg, tan llarg,... que el matalàs que hi havia perquè no ensféssin mal els alumnes,se li va quedar curt i es va estampar de morros al terra...La professora va dir que el pròxim dia faríen salts de llargada en comptes de fer sals de alçada....
Amb la boca inflamada va arribar a música , i de tan mal que li feia la boca, alhora de tocar la flauta va desafinar i va sonar un so estrident tan fort, que la profe la va castigar a l' hora del patí .Quan es va acabar la classe va anar a complir el càstig. Tenia que copiar 500 vegades << No desafinaré la flauta>>.... Quan va acabar la maleïda hora del patí tocava fer un control de geografia.... Tenia el cap tan ple, tan ple de <> Que en el control no va saber distingir si Alemanya era un país Europeu o era Americà. Per la tarda va anar a natació... no cal que us digui que li va anar fatal...Va tragar tanta aigua que es pensava que podia sobreviure perfectament al desert del Sàhara sense aigua dues setmanes tranquil·lament. I a sobre el professor de natació li va dir que es dediques al ballet !! Us podeu imaginar , el que va passar quan va arribar a casa, oi ?
- Hola marona, guapa, que fa que semblis tan i tan jove ??? !!!!
- Que passa filla ? Que as suspès cap examen?
- Je, je mama quin sentit del humor que tens !!! Sempre he pensat que ets molt simpàtica i agradable, és clar...
- No hauras suspes el de mates, oi ?
- ji ji ji, el de mates dius ? ji ji que simpàtica !!! El de mates !!!!
La mare li va traspassar la mirada i tenia la sensació que li punxaven amb unes agulles. ...
- Bueno ,si saber que la meva nota era la més alta de la classe....et fa contenta.....
Va saber-ho dissimular fatal. Es quedaria sense paga un més , sense mirar la tele, sense vídeo jocs i col·laborar el doble en les tasques domestiques.....
I per sopar hi havia,....espinacs....
Va pujar a la seva habitació es va posar el pijama, es vaig estirar al llit i va desitjar amb totes les seves forces que a l' endemà s'aixequés amb el peu dret.

Comentaris

  • Molt bé![Ofensiu]
    Dreams | 04-11-2005 | Valoració: 10

    jeje Genial i molt divertit, seguiex així! ;)

  • ------![Ofensiu]
    Michel | 11-07-2005 | Valoració: 9

    De la Mochel esta molt bé !


    (-) espero k t'agradi la nota!

  • Això sempre pasa...[Ofensiu]
    Dragon | 10-07-2005 | Valoració: 10

    Q guay q guay q guay!!! Quin relat més relaista. Això li passa a qualsevol...sense anar més lluny, l'altre dia! JAJAJA!!! Es un relat molt bo i molt humoristic!!! Segueix escrivint!!Dew!!!

  • Lleva't sempre amb els dos peus[Ofensiu]
    foster | 10-07-2005 | Valoració: 8

    Hola akane. Si he calculat bé i tens tretze anys -no ho sembla pas per la foto-, pots estar contenta del teu relat. Peu esquerre, peu dret, aixó o allò, les coses no són mai ni blanques ni negres, i l'ampolla pot estar mig buida o mig plena. Tot depèn de tu, t'ho ssseguro.
    Per cert, jo també sóc aquari i, més, també del 17 de febrer (però de molts, molts anys avans, no ho diguis a ningú). El proper aniversari em recordaré de tu.
    foster

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Akane

Akane

3 Relats

13 Comentaris

3994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
VAig néixer a l' any 1992 d'un 17 de febrer. Aveure la meva vida no es molt apasionada... la veritat. Soc estudiant, ( quin remei) i això m' agrada molt escriure i llegir. Espero que hos agradien els meus relats.
Soc dificíl de descriure. Soc creativa ,tinc
molt sentit del humor, soc optimista i alegre pero aixo sí tinc molt càracter i quan m' enfado..Soc molt despistada i Bla,bla, amb aixo ja quedo descrita.