Temps

El temps, segons, minuts que passen, que ens passen, a cada un de nosaltres...
Necessitava temps.
Com a tots el temps es feia curt o passava molt de pressa.
Però necessitava temps, més temps.
I no només per menjar, per jugar, per estudiar...
També per recordar, somriure, pensar, estimar...

El temps no era fàcil d'aconseguir i ella ho sabia.En aquells moments no tenia temps per pensar, havia d'acabar tot el que s'havia proposat fer aquell dia, sabia que tard o d'hora perdria aquell temps preuat, sabia que es fondria, que desapareixeria simplement per alguna escletxa dels seus pensaments...

Asseguda en aquella cadira, jugava amb el temps en un delit mutu per desbancar-se, per aconseguir una preuada victòria, el temps, jugava amb pensaments que la provaven de distreure. Ella, concentrada no feia cas dels pensaments i seguia la seva creuada amb els ulls fixats en el seu objectiu i intentant no perdre ni una mica del seu temps...

En aquell precís instant, però, una imatge va aturar la lluita. Un rellotge de sorra va aparèixer al seu davant. El rellotge lluny de provocar una pèrdua, un desastre, un immens problema va provocar només un somriure i un sospir.

- Fins aquí -. Va dir.

El rellotge un cop perdia tota la sorra d'un dels dos extrems donava la volta, i tornava a començar, poc a poc la sorra queia d'un costat a l'altre, suaument es desplaçava pel recipient de vidre fins a tocar, amb un impacte sord, l'altre costat del seu espai tancat...

Aquell temps era infinit, sempre es podia tornar a girar el rellotge.

- Tinc temps -. Va dir.

I amb un somriure va seguir lluitant amb aquell temps infinit que no s'acabaria mai.