El Mirall

Un relat de: mooi

Sentada davant el mirall la Marta es preguntava una i altre vegada si realment el que veia en aquell mirall era ella, buscava entendre el perquè d'aquest dubte. Ningú mai dubtava de la veracitat d'aquella imatge, tothom la donava per bona, però ella mai s'havia vist amb els ulls d'un altre, sense màquines, sense aparells electrònics, sense cap element extern a la seva persona.
Aquell imatge la feia pensar hores i hores. Sentada davant d'aquella noia, que era a l'altre costat, en una imatge plana, tant diferent del que era ella...
Li agradava mirar de pensar com podria trobar la resposta.

Una vegada, sentada al mirall li va venir al cap una pregunta. Com devia ser de difícil ser el reflexe d'una persona, has de ser a tot arreu! En un aparador, en un llac en calma, en unes ulleres de sol... Difícil! Va pensar en molta gent i en els seus reflexes, i en tota la complicació que allò comportava.
I d'allà va sorgir la idea que ella buscava, la raó d'aquesta preocupació.
Molta gent busca un mirall, un reflexe, algú en qui trobar el camí i no veuen què ells mateixos ja són tant especials, interessants i meravellosos que tenen sempre una "persona" darrera el mirall que fascinat per ells intenta copair sempre i a tot arreu on pot els seus moviments.
Ningú mai no ha tingut reflexe, com ningú mai no pot deixar de ser un reflexe pels demés.


Comentaris

  • " ser un reflexe pels demés! "[Ofensiu]
    kispar fidu | 20-01-2006

    A vegades ens preocupem tant per la imatge i pel que pensen els altres de nosaltres que ens oblidem de que nosaltres som persones molt valioses! (divertida la idea de pensar que el nostre reflex està tan impressionat de nosaltres que ens intenta copiar!!). jejeje

    apa! ens veiem per aquí!
    que vagi bé!

    Gemm@

  • molt bona pensada[Ofensiu]
    llàgrimes de neu | 07-11-2005

    M'ha agradat molt el teu relat, crec que has fet servir just les paraules necessàries, no t'has enrollat massa ni massa poc. I la reflexió és molt bona, m'has fet sentir molt propera a tu, potser molt semblant...

  • Camps de Tristor | 20-08-2005

    Aquest relat la veritat esque fa pensar. Tal i com diu la Sara mai m'havia preguntat aixo ni mai havia parat a pensar "de l'altra banda del mirall"en com es deu sentir una persona a la qual alguna vegada se'ns a passat pel cap imitar, se com aquella persona. Jo crec que està molt bé que tinguem un model a seguir pero que mai em de caminar sobre les mateixes petjades que algú altre. Nosaltres em d'escriure la nostra propia història, em de traçar nous camins i descobrir nous horitzons i tot això ho em de fer sense que ningú ens marqui un pas, un ritme, perque si nosaltres vivim una vida que no es la nostra, qui viura la que de debó es nostra?

  • Quin relat![Ofensiu]
    Sareta_16 | 09-04-2005 | Valoració: 10

    Quanta raó tenen aquestes frases, mai m'havia parat a pensar en això...
    Gràcies per aquesta reflexió, és genial!
    Felicitats!

  • Refexió[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 07-04-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat per original i perqué és una molt bona reflexió.Subtil

  • molt encertada la conclusió final[Ofensiu]
    moulin | 07-04-2005

    M'ha agradat força la idea que transmet el relat en la seva última frase. Jo l'entenc com "tothom és necessari per algú altre". A vegades no sembla així i hi ha persones que es deseperen. Però n'estic segur: sempre hi ha algú que ens necessita.

l´Autor

Foto de perfil de mooi

mooi

5 Relats

7 Comentaris

6015 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00