temps que s'escapa sense voler

Un relat de: Marc Freixas

m'agradaria tenir més temps del que tinc
per escriure sens parar
i disfrutar com el que més
mentre gaudeixo tot creant


però el temps sovint és cruel
i em castiga prenent-me el temps que penso meu
i m'afanyo per acabar de perfilar el nou poema...

i ara ha de ser mig depressa i mig corrents,
i ja me'n vaig


i us dic salut
poèticament escrit
amb la paraula i aquest vers
que ja se'n va

Comentaris

  • montserrat tafalla rigol | 18-04-2010 | Valoració: 9

    no m'ha agradat mai la poesia escrita, repeteixo: escrita.
    Quant sento comentaris sobre poesia, m'adono que em perdo alguna cosa i em sento una mica desubicada per no saber el qué és.
    Llegint aquests relats poétics m'ha vingut a la memória els que escrivia el meu marit, doncs son els únics poemes que han captat la meva atenció.
    Sí, sento que em perdo alguna cosa, més, ¿que voleu que hi faci jo?

  • és curiós perquè,[Ofensiu]
    Tiamat | 01-10-2005

    en molts dels teus poemes, veig que parles del mateix fet d'escriure, del poema mateix, dels versos i les paraules, quan la majoria de persones, parlen sobre un tema fent servir el poema com a estri, i tu en canvi, parles de l'estri fent servir aquest mateix estri. És com... escriure "llapis" amb un llapis.

    em sorprèn, i m'agrada, aquest fet.

    Suposo que això és perquè tothom escriu sobre les seves "obsessions", i per tu, escriure, és del més important. M'equivoco? :P


    una abraçada Marc, ara feia temps que no et llegia (no tinc temps, no tinc temps...)


    Tiamat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.