Temps parentètic

El parèntesi és una de les nostres acciones més quotidianes; hem fem- en relació a la nostra activitat laboral diària - per esmorzar, per dinar, per sopar; quan descansem [ acció que inclou des de no fer res - la pura inactivitat - fins el cansar-nos de manera diferent fent coses més amatents al nostre desig i/o gust ]. Aquesta capacitat nostra de fer un parèntesi, constitueix el tret característic més comú a totes les espècies animals.

Totes les setmanes - per alguns únicament un dia aleatori - està establert que puguem gaudir d'un descans; fins a catorze dies intersetmanals al llarg de l'any hi ha qui ho repeteix - també en aquesta ocasió d'acord amb la llei -; i les anomenades "vacances" d'extensió variable, que son per a la majoria, el període de la màxima celebració del parèntesi.

Tots en algun moment patim - aleshores ho sentim així - un parèntesi per accident i/o malaltia.

Molts per raons que socialment s'acaben acceptant com "qüestions laborals i/o econòmiques" , han patit, pateixen, o patiran, parèntesis, ja sigui per acomiadament pur i dur ; E.R.E ; o altres denominacions que volen dotar d'una certa honorabilitat, a la acció indigna - s'anomeni com s'anomeni - de fugir amb els diners i deixar palplantats als treballadors i les seves famílies.

La qüestió, més enllà dels tòpics : des de la mitificació dels períodes de vacances; passant per l'autèntica paor dels indesitjats parèntesi de dolor; fins la por somorta ,que s'instal·la de manera permanent, dins el cor i el cervell, dels col·lectius que viuen sota l'amenaça imminent de la pèrdua del seu lloc de treball , i conseqüentment del seu mitjà de vida; és : com vivim aquests diversos temps parentètics ?

Hi ha amics lectors tantes respostes possibles, tantes formes de viure-ho , com individus.

Amb les connotacions que se li vulguin donar, positives, neutres o negatives, aquest períodes de temps SON LA NOSTRA VIDA, exactament igual com ho son la resta.

Personalment, no crec en l'atzar, en el determinisme, en la predestinació, com explicació als successos que gaudim/patim al llarg de la nostra existència; crec més aviat en la causalitat, o causa/efecte, en la que identifiquem amb claredat l'efecte, però ens costa molt - fins ens ocasions no ho esbrinem - la causa i/o origen. Per descomptat les respostes ens seran donades desprès del darrer parèntesi.

Amic lector, això no és el resultat - només - d'un parèntesi, sinó la suma de molts. Desitjo que puguis trobar un moment - un parèntesi - en la teva activitat quotidiana per llegir i meditar sobre la qüestió, i espero sobretot que et sigui d'algun profit.

© Antonio Mora Vergés