Cercador
Temps de Dol
Un relat de: Isabel.la- Compartir:
Temps de Dol
És un dolor desfrenat que crema molt endins,
creix i t’enverina, t’oprimeix el pit, sents com crida.
Però sempre hi ha llum,
t’acarona l’esperança,
et guareix les ferides,
i et cus les ales de la Pau,
de la tranquil•litat,
però també t’hi cus trossets d’enyorança.
El millor és obrir la porta al temps,
deixar-lo entrar a casa, conversar-hi,
i entendre que només ell té el remei
d'aquest dolor.
El temps és llum, en el fons,
esperança.
És un dolor desfrenat que crema molt endins,
creix i t’enverina, t’oprimeix el pit, sents com crida.
Però sempre hi ha llum,
t’acarona l’esperança,
et guareix les ferides,
i et cus les ales de la Pau,
de la tranquil•litat,
però també t’hi cus trossets d’enyorança.
El millor és obrir la porta al temps,
deixar-lo entrar a casa, conversar-hi,
i entendre que només ell té el remei
d'aquest dolor.
El temps és llum, en el fons,
esperança.
