TEMPS DE BOGERIA

Un relat de: JOSEFINA

Temps de bogeria, és aquella época de la vida durant la qual una persona permet que el cor mani més que el cap.
Aquesta seria la definició que en faria jo.
Aquesta época pot repetir-se diverses vegades al llarg de la vida.
I és que l'amor no enten d'edats, de situacions personals, de diferencies de classe , de races, de religions... senzillament apareix en qualsevol moment i provoca aquesta bogeria de la qual parlo.
La persona que es torna boja, te síntomes molt clars que queden evidenciats més als ulls dels altres que d'ella mateixa, en ocasions.
Per aquest motiu moltes vegades algú li pregunta : que t'has enamorat d'aquell o d'aquella ? i la persona respon : jo???
Alguna sensació estranya bull per dins, però encara no s'ha definit com "amor".
Als ulls dels altres, el comportament d'aquesta persona ha començat ja a experimentar el canvi propi d'aquesta bogeria de la qual ella encara no n'és conscient.
Aquestes etapes de bogeria, tenen alts i baixos, com és natural. En els moments alts, la persona creu tocar el cel amb les mans (vols més bogeria ?) i en els moments baixos la mateixa persona creu haver baixat a l'infern més profund (vols més bogeria?).
La primera vegada que s'entra en aquesta época de bogeria, la persona queda enlluernada per la novetat del sentiment i creu, pobre innocent , que durarà per sempre.
És que alguna cosa dura per sempre ?
Be, algunes persones, molt poques, queden atrapades dins d'aquesta bogeria i no es recuperen mai més. (Sort que tenen...)
D'altres persones que creuen haver acabat per sempre la seva época de bogeria, descobreixen amb sorpresa, que encara poden tornar-se boges una vegada més. (També són afortunades..)
De vegades aquesta etapa de bogeria arriva en moments inoportuns, quan no toca, aquelles etapes de la vida en que se suposa que la persona te un compromís formal amb algú i aleshores es torna boja de debó intentant compaginar-ho, amb el perill que això representa de tornar-se boja per sempre i no precisament d'amor.
Hi ha persones que entren en aquesta etapa de bogeria gairebé al final de la seva vida, quan ja enfilaven la recta final, i de cop i volta semblen reneixer.
La bogeria pot afectar de forma increíble el comportament habitual, i de cop i volta, començar a fer el que la gent anomena "bogeries" a tort i a dret, sense adornar-se'n.
Persones ben serioses i respectables, poden exterioritzar en públic un seguit de comportaments que anteriorment havien criticat dels altres i a més defensar aquest comportament en nom de la llibertat d'expressió. (No és això una bogeria inmensa ?)
Be, el fet és que tots voldriem caure en aquesta etapa de bogeria, sobretot si coincideix amb la etapa de bogeria d'aquell o aquella que ens la provoca.
Que tingueu sort i us torneu bojos !!

Comentaris

  • totalment d'acord[Ofensiu]
    edelweiss | 15-04-2007 | Valoració: 10

    Tinc un amic ,ja toca els cinquanta i he descobert que xatea per lligar
    El diu que només ho fa per avorriment , jo crec que està boj per tornar a sentir la típica pujada d'adrenalina que et produeix aquest estat tan maravillòs que tothom hem sentit d'adolescents i a vegades no tant adolescents ....
    Jo tinc 42 i estic boja per sentir tota mena de situacions que em facin sentir viva
    Vull aprofitar la vida al màxim , sentir , somniar , amar ....i per qué no ??? tornar-me boja .
    Pilar
    Molt bé !!!!!!

  • un bon missatge[Ofensiu]
    llunai | 15-04-2007 | Valoració: 10

    En aquesta època en que la primavera ens afecta d´una manera especial, la bogeria aflora d´una forma molt emotiva en cada un de nosaltres.
    Siges boja per sempre.
    siguem bojos per sempre.

    Duvi

  • Entre el cor i el cap[Ofensiu]
    Avet_blau | 15-04-2007 | Valoració: 9

    Es la guerra del dia a dia
    entre el cor i el cap,
    equilibri imposible
    balança trencada.

    sovint el cap raciona,
    i el cor s' emociona;
    sovint el cap dirigeix , fred;
    i el cor suat , calent, reacciona:
    ...al reves !.

    Es la guerra de cada minut
    entre la rao i al passió.

    aquesta bogeria que ens mou
    i dona ales , vida i passió,
    que no la perdi ningu
    seria la fi de l' amor .


    Avet_blau

  • myself | 15-04-2007

    el millor de tornar-se boig és que algú s'hi torni amb tu.

    bon relat,

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

125657 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).