temps amagat II

En tots aquest pensament no s'adona que ha espessigat uns quants quilòmetres més al camí i ja és a punt de creuar la comarca. Es en aquell moment, si fa o no fa a mig camí, que sona el teléfon. Despenja, és una trucada d'origen. Diu que destí podria aplaçar l'operació fins l'endemà i que no caldria l'ajut d'en Damià. Aquesta era, de ben segur, la trucada que no esperava. Necessita pensar. Atura el cotxe i es pren uns segons. Ja ho té! Dicta noves instruccions. Decididament l'operació es portarà endavant i destí que no es mogui fins que no rebi l'ordre d'en Damià. Totna a la carretra. Repassa de d'alt a baix l'ùltima conversa. Per part d'origen no queda possibilitat de dubta, però per part de destí hi hauran uns minuts molt difícils. Haurà de retocar l'ordre de les coses.

La carretera continua massa humida per exprema les possibilitats del vehicle sense possar en joc la seva integritat. Tot i aixó no s'està de fer diversos avançaments, algun d'arriscat, pero ben concentrat, no bloqueja mai la frenada i tan sols utilitza el trenta per cent de la potencia del motor a les sortides dels toms.

Es en la sortida d'un d'aquest toms on el sorpren a força velocitat un cotxe patrulla. En Damià no pot fer res més que frenar, pregar perque el cotxe no porti sistema de detecció de velocitat i els seus ocupants pensin que un altre beneit clava frens al veure'ls... observa pels retrovisosrs. No es produeix cap canvi. El cotxe patrulla no encen cap llum, ni es mou. En Damià disminueix velocitat i observa que no sigui el primer control d'un seguit d'ells, destinats a caçar curses ilegals. Res de res. Passant els quilometres i no passa res. Foscor, carretera mullada i en tot aixó que ja fa estona que ha entrat a la nova comarca sense adonar-se.

Des del començament havia calculat en quin moment utilitzaria el seu as, i ara havia arribat aquest moment. S'atura altre cop. Agafa el telefon i tecleija un missatge clau que engega el procés. Ara res no pot fallar.