Tec selecte (III)

Un relat de: Jofre

Sempre m'han dit que sóc un belluguet, fins i tot avui no em puc estar quieta; i ja ho veieu, no fa tant de temps era a Nigèria bregant per aquesta espècie de mongeta que t'han ens interessa al laboratori i, d'avui en vuit, no sé pas on posaré el nas.

Mentrestant, la Marta, m'explica que el meu pare li agafà la dèria d'anar a caçar, escoltar Beethoven i pintar com un esperitat.

Les dues darreres activitats les trobo encomiables però la que fa referència a la pràctica cinegètica ho trobo exacrable. I per afirmar això no cal que es viatgi fins al corn d'Àfrica.


De fet, tots, però ell especialment, ja en coneixia el meu parer, i quan li parlava de com de salvatge considerava la seva fal·lera tardana reia a cor que vols fent escarni subtil de la meva professió i devoció per protegir les persones i la natura, repetint i distorsionant els mots eufemístics que se m'escolaven sense voler.

Va ser aleshores quan vaig decidir estar-me més temps a Barcelona i a la primera de canvi, vaig fer cap a aquell racó del Sahel on les empreses petroleres hi feien l'agost.
A Port-Harcourt, al delta del riu Níger, on tot indicava que hi creixia una espècie remotament emparentada amb les nostres preuadíssimes mongetes del ganxet, amb les de Castellfollit del Boix, els fesolets empordanesos o els fesols de Santa Pau.

A Nigèria ja hi teníem personal qualificat traient-se un bon jornal. Jo no coneixia res d'aquelles terres d'una diversitat cruelment menystinguda i m'havia de limitar a verificar que aquelles plantes africanes realment eren capaces de retenir l'ampli ventall de metalls pesants que hi pogués haver en el sòl.
El cert és, que un cop descobert un gen en el gènere Vigna que ens permetria obtenir plantes transgèniques resistents a les plagues d'insectes que afectaven els nostres cultius mediterranis ara havíem obert un nou calaix.

En efecte, a banda de la seva extraordinària resistència a l'estrés hídric, els exemplars en qüestió tenien uns vacúols on s'hi acumulaven aquests elements tan indesitjats, contaminants i empipadors. Quan vaig haver condicionat degudament suficients llavors d'aquella espècie de mongetera, les feia arribar a Catalunya.
M'hi vaig estar una bona temporada essent devorada a causa de la meva blancor europea que em delatava inequívocament com a forània, i ves a saber amb quines intencions.

Comentaris

  • aha...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 16-08-2005 | Valoració: 10

    Doncs sí, la veritat és que fas inevitable la pregunta de 'en quins relats s'expressarà més el seu jo autèntic?'

    La història ha anat prenent forma i m'agrada com s'ha escapat dels calaixos per recrear-se en tota una vivència.

    Fascinant, Jofre.

    m

  • Maragda | 09-08-2005 | Valoració: 10

    Quan escric, generalment, procuro expressar els meus sentiments, pensaments i creences. Puc imaginar i escriure relats de ficció, però sempre em són una eina per tal d'exterioritzar-me. I en ocasions, quan he discutit sobre això, creia veritablement que hom pot fer servir diferents registres i, no obstant, sempre conservant el jo intern a través dels escrits.
    He de reconèixer, però, que amb tu em sento desorientada en aquest sentit. El domini que tens del llenguatge, i no només gramatical, fa que a cada relat teu es tingui la impressió de llegir autors diferents de sexes contraris i amb personalitats diverses. La teva habilitat és tan admirable que em deixes sempre completament esbalaïda.
    Tanmateix el que dic podria fer pensar en la lleugeresa, la fredor de l'autor, en no implicar-se, a l'hora de narrar i en canvi tu, sense abandonar el to neutre de les teves línies, assoleixes fer-nos palpar la teva sensibilitat més genuïna.
    Aquest relat sembla talment explicat per una dona de marcada personalitat i gens superficial.
    Amb l'amo de Sol-i-Vent llegies veritablement un terrassà carregat d'anys i melanconia...
    No ho sé, Jofre... de debò que em fascina la teva manera d'escriure!
    Una abraçada!