Tec selecte (III)

Sempre m'han dit que sóc un belluguet, fins i tot avui no em puc estar quieta; i ja ho veieu, no fa tant de temps era a Nigèria bregant per aquesta espècie de mongeta que t'han ens interessa al laboratori i, d'avui en vuit, no sé pas on posaré el nas.

Mentrestant, la Marta, m'explica que el meu pare li agafà la dèria d'anar a caçar, escoltar Beethoven i pintar com un esperitat.

Les dues darreres activitats les trobo encomiables però la que fa referència a la pràctica cinegètica ho trobo exacrable. I per afirmar això no cal que es viatgi fins al corn d'Àfrica.


De fet, tots, però ell especialment, ja en coneixia el meu parer, i quan li parlava de com de salvatge considerava la seva fal·lera tardana reia a cor que vols fent escarni subtil de la meva professió i devoció per protegir les persones i la natura, repetint i distorsionant els mots eufemístics que se m'escolaven sense voler.

Va ser aleshores quan vaig decidir estar-me més temps a Barcelona i a la primera de canvi, vaig fer cap a aquell racó del Sahel on les empreses petroleres hi feien l'agost.
A Port-Harcourt, al delta del riu Níger, on tot indicava que hi creixia una espècie remotament emparentada amb les nostres preuadíssimes mongetes del ganxet, amb les de Castellfollit del Boix, els fesolets empordanesos o els fesols de Santa Pau.

A Nigèria ja hi teníem personal qualificat traient-se un bon jornal. Jo no coneixia res d'aquelles terres d'una diversitat cruelment menystinguda i m'havia de limitar a verificar que aquelles plantes africanes realment eren capaces de retenir l'ampli ventall de metalls pesants que hi pogués haver en el sòl.
El cert és, que un cop descobert un gen en el gènere Vigna que ens permetria obtenir plantes transgèniques resistents a les plagues d'insectes que afectaven els nostres cultius mediterranis ara havíem obert un nou calaix.

En efecte, a banda de la seva extraordinària resistència a l'estrés hídric, els exemplars en qüestió tenien uns vacúols on s'hi acumulaven aquests elements tan indesitjats, contaminants i empipadors. Quan vaig haver condicionat degudament suficients llavors d'aquella espècie de mongetera, les feia arribar a Catalunya.
M'hi vaig estar una bona temporada essent devorada a causa de la meva blancor europea que em delatava inequívocament com a forània, i ves a saber amb quines intencions.