Tastar els teus llavis

No voldria morir sense tastar els teus llavis,
sense haver-los recorregut amb la llengua
com ho he fet amb els ulls,
sense mossegar-los suaument,
sense caure-hi dins com el mar,
sense saber quin gust tens.
I poder buscar més i més lluny,
dintre teu com una onada de saliva.
No voldria morir sense respirar per la teva boca,
sense sentir la teva pell sobre la meva,
tota,
sense creixer tenint les teves mans com a cau,
sense veure més mel que la dels teus ulls,
i sense beure més mel que la de les teves cames.
I sabent que puc fer dels meus dits
pincells sobre el teu cos.
No voldria morir sense tastar els teus llavis,
tots.