Tasta'm

Un relat de: Trossets del que penso
Tenir-te és el gust,
que em faltava per tastar.
El que van veure els meus ulls
ho desitjava el paladar.
No vaig dubtar-ne ni un segon.
T'havia de provar
ni que fos l'últim desig,
per complir en aquest món.
No em podia quedar amb les ganes
de saber, si eres ficció o realitat.
Cada pam del meu cos
necessita reacció
de saber, si em volies a mi
o al que realment jo sóc.
Tasta'm i potser sabràs
que el gust del que no es proba
mai es pot imaginar.
Vaig passar el dit
per la teva pell i vaig descobrir,
que els sentits es fan més grans,
si aquests ens surten de dins.
I es que un cop havent provat,
jo en vull tornar a repetir.
El gust és meu,
sempre,
al teu costat.

Comentaris

  • els sentits[Ofensiu]
    Xunxi | 23-03-2011 | Valoració: 10

    molt maco¡, enfilar el desig i dibuixar l’amor enllaçats amb el sentit del gust.. tots formen part de l’ atracció
    Un poema molt sensual i que desprèn sentiments
    Seguiré llegint més relats teus, una abraçada

  • Quina gana![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-03-2011 | Valoració: 10

    Mira que fas posar la pell de gallina! Quina sinceritat, quin deixar-se anar i expressar, escriure el que sents, quin gran trosset del que penses! Gran exercici de veritat sensual i satisfacció a tres bandes: per a tu, per l'altra persona i pel lector que us acompanya, llegint-te. Una abraçada ben abraçada.
    Aleix