Tardor

Any rera any, arriba la tardor,
i amb ella el fred i la pluja,
arbres despullats al carrer,
vespres rogencs a l'hora del café.

Als tolls d'aigua suren les fulles,
d'un estiu passat i ben aprofitat
i la mirada es perd a l'horitzó
del present minvant de claror.

I en aquests dies més aviat grisos,
les espurnes semblen sols de juliol,
i les nits intenses, que busquem calor,
una paraula, un petó o una abraçada,
abriga el cor d'un somiador d'estius,
o de llunes plenes vora el mar de plata.

Els ossos ja marxen a dormir,
que no els hi agrada l'hivern
i s'amaguen fins a l'abril, jo,
aprofito aquest temps per gaudir de l'escalfor,
d'una nit vora al foc a un poble perdut,
d'una copa de ron al carrer més remot,
d'un petó en un racó del carrer dels somniadors.