Cercador
TARDOR DE 2.010 A LA FAGEDA DE SAUVA NEGRA.
Un relat de: Antonio Mora VergésEl nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 m.alt , que enllaça per l'est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir [ Vallès Oriental ], Centelles i Sant Martí de Centelles [ Osona ]. Limita pel nord i per l'est amb el curs de la riera de Castellcir [ dit a la capçalera torrent de sauva negra ]. Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d'aquest mateix nom.
Anàvem l'Antoni Ibáñez Olivares, el Feliu Anaños i Masllovet i l'Antonio Mora Vergés, havíem vingut en aquesta ocasió per la C-17, i un cop dins del terme de Centelles, seguíem la carretera que comunica aquesta població amb Sant Martí de Centelles i Sant Quirze de Safaja, la deixàvem per entrar en un vial encimentat , que progressivament i no sempre en bon estat et porta fins a la urbanització anomenada Puigsagordi; de fet des de les alçaries del Coll de Prims, seguint pel morro del Porc, i Puigsagordi fins al terme de Collsuspina, el ciment és testimoni d'un intent d'urbanització.
Assolíem en cotxe les alçaries per comprovar que més enllà de l'ànim d'enriquir-se, s'havien oblidat entre moltes coses essencials de senyalitzar la via, en el nostre cas teníem com a destí primer, el petit embassament de Santa Maria de Savall, des d'on volíem accedir a peu a la fageda i a la seva font;
la boira aquest matí del primer de novembre s'ensenyoreix de la contrada, complicant - si cap - el que de fet és una aventura reservada només als qui conserven el sentit de la orientació; en algun moment ens va semblar que els vehicles vells i rovellats que trobàvem en algun carrer ,per dir-ho d'alguna manera, eren les restes d'alguns nàufrags d'aquest mar de desídia i abandonament, en que s'ha convertit el projecte d'urbanització.
Finalment assolíem la nostra destinació, i entre la boira arribàvem fins a la mítica font de Sauva Negra; feta la foto de ritual, esmorzàvem, dàtils, mandarines i pomes. En acabar refèiem amb delectança el camí de tornada aturant-nos aquí i allà per recollir imatges d'aquesta tardor extremadament bonica.
Coincidíem a la tornada amb alguns vehicles, quins propietaris buscaven bolets. El lloc sembla propici.
Ens aturaríem a Centelles per comprar ossos de sant a la pastisseria Llavina ; l'Antoni Ibáñez en tenia desig, i altrament aquestes son diades típiques per aquestes delícies.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.