T'apropes, sense saber-ho

Un relat de: Guspira

Sona una guitarra llunyana.
Ressonen als vidres,
nostàlgics, uns acords
que dispersen l'espai
pel vaivé musical.

Brilla l'estel proper.
La mires al fons del llac,
i penses a mullar-te,
i acaronar-la amb onades
de tendres paraules.

Estimo les nits, que m'enganyen,
que em confonen creient
que a l'abast és l'estel
i al cel la guitarra.
Estimo les nits, que m'acompanyes,
pels carrers de la ciutat, felicitat,
en tornar a casa,
deixant enrere, i endavant,
la màgia.

Camines sobre l'herba.
sense deixar petjades,
sense càrregues, lleugera,
avances cap a mi, d'esquenes,
assegut vora una font qualsevol,
on trobar el reflex
de la llum d'un estel...

Sona una guitarra llunyana.
Ressonen als vidres,
nostàlgics, uns acords
que dispersen l'espai
pel vaivé musical.

Comentaris

  • Emoció i serena[Ofensiu]
    helena | 07-03-2006 | Valoració: 10


    Camines sobre l´herba
    sense càrregues,
    lleugera....

    Guspira, quanta emoció serena
    despren el teu poema.!

    I la paraula justa,
    amb meravellosa contenció.

    M´agrada molt com escrius.

    Una abraçada!

    helena