Tan sols sé el teu nom

Un relat de: ac_16

Ni tan sols et conec,
Tan sols sé el teu nom.
Volto amunt,
Volto avall,
Faig tots els possibles,
Per passar davant teu.
Et miro; amb esperances
Que un dia,
Em tornis la mirada.
Em faig il·lusions,
Tothom m'abandona,
Ningú ha sentit mai,
El que sento jo per tu.
M'invento històries,
Que no les sent mai ningú,
Només jo,
Històries entre tu i jo.
Em desperto al matí,
Volent no recordar-te,
Però veig aquell pòster,
Que em recorda tant a tu,
No et puc oblidar.
Miro per la finestra,
Pensant que tu seràs allà.
Busco pel jardí,
Però no hi han restes de tu,
I acabo descobrint que això nostre,
No arribaria mai enlloc,
Que això nostre,
és impossible.

Comentaris

  • últimament...[Ofensiu]
    Ullets | 21-10-2005 | Valoració: 9

    penso que si realment existeixen les coses impossibles...
    Suposo que encara atrapada en la voluntat de pensar que la vida els somnis es fan realitat, tb penso que finalment tothom té el preu que és mereix, ja sigui bo o dolent.
    Jo em sento com tu... però he decidit que només serà impossible, quan jo comenci a pensar-hi. Mentre, intentaré que sigui una realitat que es construeix pas a pas...