Estimat avi

Estimat avi,
Aviat farà tres anys que ens vas deixar. I et trobo a faltar tant, com quan m'ho van dir. No vull ni recordar el moment al cementiri, quan et tancaven allà dins, tot fosc. Espero que no hi passis gaire por, ni fred, i que no et sentis sol.
Cada nit, al apagar el llum, la foscor, em fa volar cap al teu costat, però ets molt lluny, i per més que vulgui, no puc recordar la teva cara. Em sap molt greu, he oblidat l'oloreta de la colònia que duies els diumenges, que sempre et venia a fer una visita, i m'abraçaves. Venir-vos a veure no m'apassionava, però ara que has marxat, trobo a faltar aquells moments, ara si que m'apassionen. Però són tan lluny de poder-los sentir.
Miro el cel, i penso que tu deus ser allà, en qualsevol racó, potser mirant-me, potser. No sé si estaràs gaire orgullós de mi. Desitjo que ho estiguis. Aquesta carta, no té destinatari, però tu ja deus saber per a qui és. No cal ni que te la llegeixi amb veu alta, els meus pensaments són els teus pensaments.
Em sento orgullosa de portar el teu cognom, i de poder dir que sóc néta de una persona que va ajudar a millorar el poble, i la capella. Em sento orgullosa de tenir-te com a avi. Encara que ja no estiguis al meu costat.
T'estimarà sempre,

La teva néta