Que arribi Nadal

Miro per la finestra i els arbres estan humits per la pluja, l'aigua va caient per la teulada dels veïns, la xemeneia deixa anar una petita columna de fum, les gotes cauen a un terra enfangat.

Mentrestant, jo, tancada a casa, escric quatre línies, d'un relat que tan sols llegiré jo, al costat de la calefacció que em fa pensar que ja s'acosta Nadal.

Cap so.

A la llunyania es veu la carretera, amb cotxes marxant de les rutines de cada dia, no tornaran fins ben acabat el pont, quan s'hagin desestressat. El cel és d'un color apagat, no arriba a blau, ni tampoc a blanc, el podríem descriure com un color grisós.

Les agulles del rellotge de la cuina van girant: tic, tac, tic...

I al meu costat el calendari: 5 de desembre.
Vint dies per Nadal.
Para de ploure.


Tinc ganes que arribi Nadal.