Cercador
Tan important era?
Un relat de: xylvia- Compartir:
El fet de saber que mai acariciaré els teus llavis. El fet de saber que mai podràs ser meu, i que per conseqüència, jo mai seré teva. El fet de saber que mai podràs estimar-me com t'estimo jo a tu. Però sens dubte, era més important ella, que tot el que jo et pugues dir.
Potser mai va ser la millor manera. Potser aquell no era el millor moment.
Però si de veritat hagués existit en algun moment l'amor, mai res que jo pogués dir ara podria haver importat tant com el mateix fet de dir-te que t'estimo.
Encara que no se si de veritat ho faig o no. El estimar-te, es clar. No se si t'estimo o no. Se que el problema es meu. Pero tambe se que en el moment en el que vas tenir l'oportunitat de dir-me que tu tambe (sempre i quan hagues estat veritat) tu no la vas aprofitar. Llavors, deu ser aixo. Que tu no m'estimes. I que per tant, t'haig d'agrair el no haver-me mentit. Pero llavors, perque les peces no em quadren?
l´Autor
3 Relats
2 Comentaris
1875 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Escriure? Què és escriure? Com s'exterioritza el que quelcom pot pensar en qualsevol moment?La meva passió des de sempre ha estat esciure allò que pensava; encara que tan sols fa cinc anys que ho duc realment a terme. I encara que pot ser no sigui la meva especialitat, no només ho faig com a hobby. Sino que també per entendre millor el que em passava per el cap en el moment en el que escrivia
Tinc 20 anys, i el curs que ve em disposo a estudiar Educació Infantil, per seguir amb Psicologia. M'encanta estudiar i apendre noves coses, de la mateixa manera que m'encanta llegir i descobrir noves maneres d'expressió.