Cercador
I el que olvidar-te
Un relat de: xylvia- Compartir:
Sembla que era ahir quan et vaig veure per primer cop
Però es des de fa dos anys que et vec cada dia, que sospiro el teu aire, que acaricio la teva pell i em poso tan nerviosa!
Podria ser tot això un malson i despertar-me ara sabent que tot és mentira, que no ha passat res de tot plegat.
Que tu no existeixes i que jo no visc per tu, que no sofreixo perquè tu siguis feliç.
Ho desitjo tant, això. El no coneixe't. Res, no vull tornar a veure't perquè em fa mal. T'estimo massa per seguir sobrevivint. Ja no puc seguir sent la teva amiga perquè jo mai et veure com un amic.
T'odio tant com t'estimo, però ara mateix, prefereix-ho odiar-te abans que estimar-te, i ho estàs aconseguint...
T'odio, i l'únic que desitjo que tu facis ara, es que m'oblidis per fer-me mes fàcil el que t'oblidi jo.
l´Autor
3 Relats
2 Comentaris
1876 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Escriure? Què és escriure? Com s'exterioritza el que quelcom pot pensar en qualsevol moment?La meva passió des de sempre ha estat esciure allò que pensava; encara que tan sols fa cinc anys que ho duc realment a terme. I encara que pot ser no sigui la meva especialitat, no només ho faig com a hobby. Sino que també per entendre millor el que em passava per el cap en el moment en el que escrivia
Tinc 20 anys, i el curs que ve em disposo a estudiar Educació Infantil, per seguir amb Psicologia. M'encanta estudiar i apendre noves coses, de la mateixa manera que m'encanta llegir i descobrir noves maneres d'expressió.