Suspirs d'una nit...

*Sols una paraula díficil de dir, pot dir tot el què sento... però no... no la sentiràs sortir de la meva boca, aquesta nit... sols podràs llegir-la en un poema que escriuré... on a cada vers et recorderé... un t'estimo caigut dels meus llavis, que encara mai has sentit... un petó de bona nit... que encara mai has tastat, un somni per compartir... el meu somriure al mirar-te als ulls, i fer-me volar, cap el nostre món infinit...
Perquè necessito recordar-te a cada insant que sóc al teu costat...que res dolent et pot passar... que no tinguis por de decepcionar... que jo et cobriré...
Que m'abracis quant necessitis tenir-me entre els teus braços, que em besis si necessites el meu alé per respirar...que m'enyoris i no em facis plorar... que conitnuiis divertin-me amb els teus somriures... que m'expliquis coses mentres em mires els ulls... que em cantis cançons... només per mi... que m'estimis... encara que no m'ho diguis.. que no tinguis por d'intentar un nou argument per l'obre de teatre que és la teva vida... perquè vull ser la teva princesa, i vull que tu siguis el princep que em salva de les urpes d'un monstre... perquè els princeps de veritat, no decepcionen mai...
Perquè la teva mirada... cotó fluix que sura en l'aire com la màgia...d'una fada...


T' e s t i m o . . .