Surt el Sol cada nit

Surt el Sol cada nit
i cada nit crec poder escriure
el darrer vers,
el definitiu,
el que porti els meus llavis a la teva boca,
el que faci cendra les meves pors
i música els meus silencis,
el que pleni els blancs
de l'amor que guardo als meus pares i germans,
el que esmoli les meves idees,
plenant-les de justicia
per fer-ne fletxes enverinades,
el que em faci saber per un segón
quin gust te la victoria.
Un vers per estimar-te,
per demanar-te perdó,
per agrair-te el color dels teus ulls
i la teva atenció.
Un vers per poder callar
i no haver de fer-ho,
per embellir el silenci
i no haver de buscar més.
...
Perdut tot
cada nit encara conservo l'esperança
de poder escriure
un vers més,
el penúltim.