Cercador
Successos
Un relat de: Sil·logisme viciós- Compartir:
La tramuntana udolava, escolant-se pels carrers de la vila, fent audible des de dins les cases, el seu plor de matinada. En el carreró rere l'església, dues ombres interpretaven la dansa de la mort, tot i que, una d'elles ho tenia perdut de bon començament. El vent del nord seguia el seu plany, fent voleiar les fulles dels arbres que s'amuntegaven vora un cos, ja inert i desposseït de la seva fosca silueta.
Unes hores més tard, la cinta policial ja acordonava la zona on una matinera veïna que treia el gos a trenc d'alba, havia trobat el cadàver d'un home. Dins l'espai acotat pels cossos de seguretat, un equip de forenses estudiava l'entorn de la troballa i feia un primerenc informe pericial i una recollida de mostres.
Començaven a arribar les primeres unitats mòbils i els periodistes flairaven la carnassa, en forma de notícia de successos. El reporter de la cadena estatal, ocupava un lloc preeminent i amb la torxa de la càmera il·luminant-lo, mentre s'emetia la crònica en directe.
"Fonts del cos policial han confirmat als mitjans, que el finat és l'industrial segrestat fa dues setmanes davant de casa seva"
"Encara no s'ha pogut confirmar ni establir una correlació entre aquest cas i el també segrest d'un jove universitari mentre esperava l'autobús"
Finalitza el directe, els comunicadors apaguen els estris i busquen recer a l'únic bar del poble abans de tornar a les seves respectives redaccions.
Els vilatans mig espantats, mig intrigats, fan conjectures i cabòries sobre el luctuós fet i, sobretot, perquè ha succeït al seu poble.
Algú ho escolta tot, mentre de cua d'ull observa als clients, tot escurant les últimes gotes d'un cafè massa aigualit. Veu com una noia amb excés de pes i, segurament, amb excés de càrrega vital, surt del local arrossegant els peus i l'existència. La segueix.
Ella va pensant res en concret, només un garbuix de cabòries que es trasllueixen de foscos sentiments, quan de sobte sent la fressa d'un caminar rere seu i una veu que esquinça la seva particular boira.
-Perdona, que et puc fer una pregunta?
Ella només veu aquella cara reconeixible, aquell rostre familiar de mil i una connexions i programes, veu la impecable vestimenta i el somriure enlluernador. No veu que a l'altra mà I duu un mocador amb formol, ni com de prop hi ha la furgoneta on dormirà l'inconscient son. No veu la lluïssor malvada dels seus ulls ni el lleuger xerric, impacient i neguitós, de la dentadura del seu captor.
Tornant, decideix que ja té la manera i el lloc on sacrificar el presoner que ocupa la cel·la on haurà de deixar a la noia, ha de seguir aquesta roda de maldat que tant el consumeix, però que alhora el fa sentir tan viu, que l'enfonsa en la més absoluta foscor de l'ànima humana, que dona sentit a la seva rutinària i vulgar existència. En el fons només somiant en el moment en què l'atrapin, en la solució i els llums i taquígrafs que exaltin la magnificència de la seva obra. Cloure els ulls un instant i veu els titulars.
"El reporter estrella de la cadena pública, resulta ser un assassí en sèrie"
Només ha estat un breu moment, però en obrir els ulls només veu les llums d'un vehicle de gran tonatge que va directament cap a ell.
"Mor en accident de trànsit un reporter de la cadena pública i la seva acompanyant, en xocar el seu vehicle amb un camió i incendiar-se posteriorment".
Unes hores més tard, la cinta policial ja acordonava la zona on una matinera veïna que treia el gos a trenc d'alba, havia trobat el cadàver d'un home. Dins l'espai acotat pels cossos de seguretat, un equip de forenses estudiava l'entorn de la troballa i feia un primerenc informe pericial i una recollida de mostres.
Començaven a arribar les primeres unitats mòbils i els periodistes flairaven la carnassa, en forma de notícia de successos. El reporter de la cadena estatal, ocupava un lloc preeminent i amb la torxa de la càmera il·luminant-lo, mentre s'emetia la crònica en directe.
"Fonts del cos policial han confirmat als mitjans, que el finat és l'industrial segrestat fa dues setmanes davant de casa seva"
"Encara no s'ha pogut confirmar ni establir una correlació entre aquest cas i el també segrest d'un jove universitari mentre esperava l'autobús"
Finalitza el directe, els comunicadors apaguen els estris i busquen recer a l'únic bar del poble abans de tornar a les seves respectives redaccions.
Els vilatans mig espantats, mig intrigats, fan conjectures i cabòries sobre el luctuós fet i, sobretot, perquè ha succeït al seu poble.
Algú ho escolta tot, mentre de cua d'ull observa als clients, tot escurant les últimes gotes d'un cafè massa aigualit. Veu com una noia amb excés de pes i, segurament, amb excés de càrrega vital, surt del local arrossegant els peus i l'existència. La segueix.
Ella va pensant res en concret, només un garbuix de cabòries que es trasllueixen de foscos sentiments, quan de sobte sent la fressa d'un caminar rere seu i una veu que esquinça la seva particular boira.
-Perdona, que et puc fer una pregunta?
Ella només veu aquella cara reconeixible, aquell rostre familiar de mil i una connexions i programes, veu la impecable vestimenta i el somriure enlluernador. No veu que a l'altra mà I duu un mocador amb formol, ni com de prop hi ha la furgoneta on dormirà l'inconscient son. No veu la lluïssor malvada dels seus ulls ni el lleuger xerric, impacient i neguitós, de la dentadura del seu captor.
Tornant, decideix que ja té la manera i el lloc on sacrificar el presoner que ocupa la cel·la on haurà de deixar a la noia, ha de seguir aquesta roda de maldat que tant el consumeix, però que alhora el fa sentir tan viu, que l'enfonsa en la més absoluta foscor de l'ànima humana, que dona sentit a la seva rutinària i vulgar existència. En el fons només somiant en el moment en què l'atrapin, en la solució i els llums i taquígrafs que exaltin la magnificència de la seva obra. Cloure els ulls un instant i veu els titulars.
"El reporter estrella de la cadena pública, resulta ser un assassí en sèrie"
Només ha estat un breu moment, però en obrir els ulls només veu les llums d'un vehicle de gran tonatge que va directament cap a ell.
"Mor en accident de trànsit un reporter de la cadena pública i la seva acompanyant, en xocar el seu vehicle amb un camió i incendiar-se posteriorment".