Sota les ones XVII

“Ha arribat l’hora, doncs, de recórrer els abismes del mar,
aquests deserts indefinits coberts de tenebres eternes
que fereixen la imaginació de l’home amb terrors suprems...”

Narcís Monturial

Hem estès les ones,
com una cortina,
per amagar i protegir,
els nostre mons quotidians,
els racons,
les cantonades,
els carrers,
i les places.
Per filtrar la llum del Sol amb el blau,
i omplir-nos els ulls
de coralls i de peixos desconeguts.
Sota les ones,
somiant en llibertat.