Sota les ones de nou

Davant del mar, lliure
volent aixecar les ones per amagar-m’hi a sota,
per fer-me fonedís,
transparent,
subtil,
per ser aigua
i no una terra que sempre recula,
per desapareixer,
per poder pensar i fer,
per somiar,
per estimar,
lluny de les llums de la ciutat,
dels cels retallats,
per ser rauxa incontrolable
per menjar-me la Lluna cada matí
i per vomitar el Sol.

Sota les ones,
on les cadenes s’oxiden
i els nuvols desapareixen,
on tot es mou
i tot sembla estar quiet,
on la nit és més fosca,
però la llum més viva,
on l’aigua va del blau dels teus ulls
a l’argent,
on les ampolles no porten alcohol,
sinó crits i poemes,
on el silenci existeix
i la realitat és menys real,
perdut al blau,
per fi,
Sota les ones